Habitadors i professions del segle XV

Oferim aquí un llistat de persones de la primera meitat del XV ordenat per llinatges amb indicació del lloc on viuen (habitadors) i la professió o condició (estament, origen ètnic). Cal dir que quan es diu ciutadà no es refereix necessàriament a l’estament de ciutadans militars, ja que al XV s’anomenaven ciutadans a tots els que tenien el domicili fiscal a la ciutat, però sols indicam ciutadà en el casos en que no s’indiqui professió, estament o origen ètnic; molts serien de l’estament dels ciutadans però no tots. Les principals emprades per fer el llistat són els testimonis que apareixen als Concessos matrimonials de 1420-1423 i alguns protocols notarials. La llista no és exhaustiva però ens permet veure molts de llinatges amb els llocs on habitaven els que els portaven, llistat que hi ha que completar amb l’apartat Concessos on apareixen tots els que es casen a Mallorca els anys 1420 (a partir de maig) fins a finals de 1423. Hem procurat que molts noms no es repeteixin entre els testimonis o entre les notícies extretes dels protocols, però si repetim noms, encara que tenguin la mateixa professió i lloc de residència, quan trobam entre els testimonis i els protocols per quant al haver-hi alguns anys de diferència (que poden ser 20) pot tractar-se de diferents persones.

Primera meitat del segle XV

També disponible en pdf.

Segona meitat del segle XV

Abreviatures

ADM……………..……………….Arxiu Diocesà de Mallorca

ARM……………………………Arxiu del Regne de Mallorca

c…………………………………………………………………….ciutadà

Cast………………………………………………………………Castella

Cat…………………………………………………………….Catalunya

Con…………………………………………………Concessos

Dr……………………………………………………………………doctor

f………………………………………………………………………..fill de

Gèn……………………………………………………………….Gènova

h………………………………………………..…habitador de

HG……………………………………………………Hospital General

M……………………………………………………….Mallorca

m…………………………………………….………..mercader

Not……………………………………………………………………notari

o…………………………………………………….…….oriünd

P…………………………………………………………………..protocol

qu…………………………………………….quondam (difunt)

s.f……………………………………………………………..sense foliar

Sic………………………………………………….……..Sicília

ST……………………………………………………………………..Sant

test………………………………………………………………testimoni

Val……………………………………………..………València

v……………………………………………………………………volt (fol)

vda……………………………………………………………………viuda

Molta gent demana a quins municipis hi havia gent amb determinats llinatges i altres demanen quina gent exergia determinats oficis.

Per la segona meitat del segle XV vérem més de 500 volums de protocols notarials quan investigarem el comerç, els immigrants i els esclaus. Al nostre llibre sobre comerç (El comerç marítim de Mallorca, 1448-1531, El Tall, 2001) es poden veure llistat d’asseguradors, assegurats, mercaders i patrons, així com les seves activitats. A L’esclavitud a Mallorca. 1448-1500 (IEB-CIM, 1997) hi ha llistats de venedors i compradors d’esclaus, així com els esclaus que tenia cada propietari. Els pocs concessos (llicències per casar) que s’han conservat de la segona meitat del segle XV han estat publicats per Joan Rosselló Lliteres amb el nom de Registra sponsalium ecclesiae majoricensis (1981-82) en tres opuscles que contenen els concessos dels anys 1459-61 i 1496-97. També coneixem els llistats dels que paguen els talls de 1449 (“Tall per una armada contra Corsaris”, BSAL, 24, 1933: 8-22) i de 1478 a ciutat (Maria Barceló Crespí “Ciutat de Mallorca en el trànsit a la modernitat”, IEB, 1988). Els llistats d’immigrants documentats els publicarem al BSAL i es poden veure dins aquesta mateixa pàgina web.

Volem completar els llistats esmentats amb un altre fet a partir de protocols notarials no inclosos als estudis sobre comerç i esclaus. Hi hem afegits alguns concessos. Els protocols notarials eren designats amb la lletra P, ara han canviat la signatura per Not., trobareu les dues denominacions dins el llistat que són equivalents, de vegades darrera la P o Not ve el número de signatura i de vegades abans hi ha una lletra.

Encara que el nom de la ciutat era Mallorca per evitar confusions escrivim Palma. De 4.495 persones del llistat, de 26 no consta el lloc de residència. La majoria dels ressenyats són habitadors de Palma, un total de 3.306, als que hi ha que afegir 174 oriünds d’altres llocs però que són habitadors de Palma. hi ha immigrants que no està clar si habiten a Palma o estan de pas. Alguns està clar que habiten fora i entre ells hi ha mallorquins que viuen a llocs com Sardenya (7 a Càller), Nàpols, Palerm o Rodes. Entre els oriünds de fora Mallorca en trobam 36 del regne de València (31 de València ciutat, 4 d’Alacant, un de Paterna), 28 de Gènova, 11 de Niça, 4 de Saragossa, 6 de Sicília, 10 d’Aragó (5 de Fraga, 4 de Saragossa, dos d’Alcanyís), 8 d’Alger, 5 de Menorca (4 de Ciutadella), 2 d’Eivissa, 33 de Catalunya (18 de Barcelona, 3 de Girona, un de Lleida, un de Roses, 2 de Tarragona, un de Torroella, 2 de Tortosa), 4 del Rosselló (3 de Perpinyà, un de Cotlliure), 3 de Portugal, 13 de la Corona de Castella (un de Segóbriga, un de Còrdova, un de Getxo, un de Lepe, un de Salamanca), un de Navarra, 2 de Flandes 2 de Venècia,., un de Nàpols, un de Montpeller, un de Florència. Als llistats d’immigrant en podeu veure molts més. Els oriünds de pobles de Mallorca que habitaven a la ciutat documentats eren: 1 d’Algaida, 1 d’Artà, 7 de Campos, 3 de Felanitx, 1 de Llucmajor, 1 de Montuïri, 1 de Petra, 2 de Porreres, 2 de Santanyí, 1 de Sineu, 2 de Sóller.

Els de fora Mallorca que no sabem si habitaven a la ciutat o estaven de pas eren: de Catalunya (15 de Barcelona, 11 de Blanes, 3 de Girona, 2 de Reus, 2 de Tarragona, 2 de Cadaquès, un de Tortosa, un d’Ulldecona, un d’Empúries), 12 de València, 6 d’Eivissa, 11 de Menorca (4 de Ciutadella, 4 de Maó), 5 de Niça, 10 de Sardenya (entre ells mallorquins que habitaven a Càller), 3 de Venècia, 3 de Sicília, 2 castellans, 2 biscains, un de Santiago de Galícia, un de Còrsega, 1 de Cotlliure, 1 de Fraga, 6 de Nàpols, 1 de Messina, un de Lió, 1 de Montpeller. Els documentats que habitaven a pobles eren: 21 d’Alaró, 11 d’Alcúdia, 12 d’Algaida, 15 d’Andratx, 29 d’Artà, 9 de Banyalbufar, 28 de Binissalem, 12 de Bunyola, un de Caimari, 9 de Calvià, 17 de Campanet, 26 de Campos, 9 de Deià, 1 d’Escorca, 15 d’Esporles, 2 d’Estellencs, 30 de Felanitx, 2 de Fornalutx, 68 d’Inca, 4 de Llubí, 26 de Llucmajor, 40 de Manacor, 2 de Mancor, 29 de Montuïri, 43 de Muro, 32 de Petra, 78 de Pollença, 22 de Porreres, 8 de Puigpunyents, 10 de Sa Pobla, 8 de Sant Joan, 22 de Santanyí, 22 de Selva, 14 de Sencelles, 47 de Sineu, 68 de Sóller, 2 de Santa Eugènia, 14 de Santa Margalida, 8 de Santa Maria. Alguns dels llocs esmentats no eren municipis. Hi ha mens habitadors de la Part Forana per haver consultat més notaris de la ciutat.

Un mateix llinatge no sempre s’escrivia de la mateixa manera. En la majoria de casos hem prioritzat la grafia actual, com Cerdà en lloc de Sardà, anotant entre parèntesi altra grafia.

Entre els habitadors documentats hi ha alguns jueus que hem ordenat pel nom degut a que no empraven llinatges sinó patronímic (el nom del pare) que canviava a cada generació.

A la darrera columna del llistat donam la denominació de notícies que trobam al protocol, però en molts de casos no anotam res per ser de poca importància com el ser testimoni o anomenar procurador. Són més interessants les notícies que trobam als nostres llibres sobre comerç i esclaus.

No sempre s’indicava la professió, sobre tot als pobles en que la majoria serien conradors o propietaris rurals. Al sector agrari sols trobam 99 conradors, 47 bracers, 31 hortolans, 2 pastors, 2 serradors, un llenyater. Transformacions de productes agraris les feien 26 moliners, 46 forners, 18 carnissers. Es dediquen a la construcció 33 picapedrers, 2 calciners, 2 tapiadors, 15 guixers i un trencador de pedra.

El sector tèxtil és el que més gent abraça: 399 paraires, 154 teixidor de lli i de llana, 22 de vels, un de seda, un abaixador, 105 sastres, 42 calceters, 4 flassaders, 3 vanoners, un giponer, un veler, 26 tintorers, 2 senyors de tint, 6 tiradors, un mestre de domassos, un brodador, una cosidora, un barrater, un carder, 2 moliners de draps, 4 matalassers. En el sector de la pell trobam: 64 blanquers, 21 pelleters, 146 sabaters, 9 tapiners, 7 basters o selleters, 7 corretgers, 4 guanters, un guarnicioner. Dins el sector secundari també trobam 40 argenters, 42 fusters i 2 oripellers, 19 ferrers, 17 boters, 15 espasers i un bainer, 9 gerrers 7 calderers, 7 candelers, 6 saboners, 5 vidriers, 5 corders, 3 courers, 3 torners, 2 cordoners, 2 esparters, un colteller, un ballester, un coraller, un cuirasser, un estanyer, un manyà, un luthier, un naiper, un sarrier, un frener

Al sector comercial trobam: 66 corredors, 23 apuntadors, 19 drapers, 32 botiguers, 24 tenders, un tonyiner, 5 mesuradors (de blat i oli), un revenedor, un formenter, 8 sucrers, 8 especiers, 7 mercers, 2 pesadors, 4 llibreters. Al llistat sols hi ha 6 mercaders mentre al llibre de comerç en documentam 336 de fora, la majoria domiciliats a Mallorca, a més dels mallorquins.

Al sector nàutic per la construcció i reparació de naus trobam 17 mestres d’aixa i 12 calafats, mentre que a la navegació es dediquen 97 mariners i 29 patrons. Documentam 37 pescadors.

Dedicats a la sanitat trobam 47 apotecaris, 36 cirurgians, 7 mestres en medicina, 2 metges i 2 manescals. Hi ha 37 barbers que a més de tallar cabells i afaitar feien sangries. La burocràcia està en mans de 107 notaris, 42 escrivans 3 secretaris, 4 saigs i 4 portadors de cartes. A prestar serveis personals es dediquen 26 hostalers, 16 criats i 5 criades, 11 traginers, un mestre d’esgrima, un fosser. Forces d’ordre: 2 algutzir de mar, 20 cap de guaita, 9 verguers, 6 guardians, un trompeta, un artiller, un bombarder i 28 escuders.

Documentam 24 doctors en dret, un jurisperit, un batxiller en lleis. un mestre en arts i 4 estudiants. Els eclesiàstics que hem inclòs al llistat són: 39 preveres (dels que 6 són rectors), 4 frares i 3 monges. En els estaments superiors trobam 58 cavallers, 89 donzells, i 69 ciutadans (alguns fan de mercaders). Hi ha 5 pintors, 2 bruixolers-cartògrafs i un bancaler (que fa bancals o predel·les de retaules). Ocupant càrrecs públics trobam 13 jurats, 13 cansíndics, 7 consellers, 1 cònsol de la mar, un mostassaf, un batle, un instador, un procurador reial, un assessor del virrei.

Hi ha una dotzena de jueus i 27 lliberts.

Les notícies més interessants que trobam als protocols consultats les podeu veure a l’apartat Notícies si bé n’hi ha moltes més als nostres llibres sobre comerç i esclaus.

També disponible en pdf.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *