Soldats i corsaris mallorquins durant la Guerra dels Trenta Anys

Onofre Vaquer Bennasar

RESUMEN

A partir de las licencias para casarse vemos los relatos de los soldados solteros o viudos que siendo inmigrantes desean casarse en Mallorca y de los que fallecen fuera cuando la viuda quiere casarse y los camaradas relatan las circunstancias de su muerte. Vemos las levas de soldados que se levantan en Mallorca para ir a luchar fuera de la isla.

Palabras clave: soldados, corsarios, inmigrantes, Guerra de los Treinta Años, sublevación de Cataluña.

RESUM

A partir dels Concessos matrimonials veiem els relats dels soldats fadrins i viudos que essent immigrants es volen casar a Mallorca i els soldats mallorquins que moren fora quan la viuda es vol casar i els camarades relaten les circumstàncies de la seva mort. També veim les lleves de soldats que s’aixequen a a Mallorca per anar a lluitar fora de l’illa.

Paraules clau: soldats, corsaris, immigrants, Guerra dels Trenta Anys, sublevació de Catalunya.

ABSTRACT

We report the stories of single or widow soldiers, from marriage licenses, who, being immigrants, want to get married in Majorca. We also report cases of soldiers that died overseas when the widow want to get married and companions relate the circumstances of their death. We also report data of impressment of soldiers who go to the wars outside the island of Mallorca.

Keywords: soldiers, corsairs, immigrants, Thirty Years’ War, uprising in Catalonia.

Als Concessos matrimonials, llicències per a casar-se, trobam expedients de fadrinatge i de viduïtat en què fadrins relaten la seva vida i els amics dels difunts les circumstàncies de la seva mort. A través dels relats dels que surten de Mallorca com a soldats podem seguir els moviments dels exèrcits. Els mallorquins van amb les seves pròpies companyies a Nàpols, a Llombardia i a l’ocupació de les illes de Santa Margarida i Sant Honorat enfront de Niça. Les morts són sobretot per malalties però no falta qui mor en una batalla. També relaten les accions a Catalunya des de la revolta de 1640. Les accions corsàries contra naus franceses es relaten amb detall sobretot quan algú mor en combat. Es poden veure més extensament els relats de les morts dels soldats en aquest web, dins el segle XVII als apartats “Morts fora primera meitat segle XVII”. Seria molt farragós posar notes a peu de pàgina de cada notícia que es dona d’un soldat, més tenint en compte que els Concessos s’han de consultar en microfilm i no tenen número de foli. Si es vol més informació s’ha d’anar al web de llinatges, on els morts fora estan ordenats alfabèticament amb la data en què els testimonis fan les seves declaracions. Amb aquesta data es pot cercar al microfilm de Concessos.

Els Concessos mallorquins també donen informació sobre soldats de fora que arriben a Mallorca i volen casar-se. També al web els immigrants (Immigrants 166-1650) estan ordenats alfabèticament amb la data de les seves declaracions amb les que es pot cercar al microfilm de Concessos. El 1645 Marc Alba, de Valladolid, de 23 anys, relata que 11 anys enrere va partir amb el capità don Pedro Suasso i varen anar a Fuenterrabía i a Catalunya, i va ser presoner a França. El seu company Antonio Mendes, de Lisboa, diu que varen ser soldats d’un mateix terç a Catalunya, que era molt minyó i patge de geneta del capità don Pedro Montalvo, varen estar junts dos anys, varen caure presoners de França i varen estar 4 mesos a Toló i després se’n va anar a l’estat de Milà. Era normal que minyons de 12 anys s’enrolessin als exèrcits encara que al principi solien ser patges o criats d’oficials. Andrés de Arausa, d’Irlanda, va arribar a Espanya als 12 anys i es va posar a servir el rei en l’armada durant 6 anys, primer com a arcabusser i després com  a mosqueter. Els minyons també servien com a grumets als galions de l’armada. El 1639 Bartolomé Vázquez, de Valladolid, i Francesc Carrero, de Granada, relaten que quan tenien 11 o 12 anys se’n varen anar amb els galions del duc de Máqueda on han servit 8 anys junts. Miquel Ferrer, de Bilbao, als 10 anys es va embarcar com a patge de nau a Cadis en l’armada d’Oquendo i varen anar a Menorca, quan es va cremar aquesta armada es va fer corsari i va casar a Mallorca el 1646. Soldats que trobem en els Concesos diuen que han estat a la campanya per alliberar Hondarribia ocupada pels francesos, seria entre el 19 d’agost i l’11 de setembre. També varen ser en la campanya per alliberar Salses de juliol de 1639 a gener de 1640.

Els immigrants que han estat soldats i es casen a Mallorca relaten on han servit. Francesc de Aranda, del regne de Toledo, que es casa el 1601, va ser soldat 7 anys a Nàpols. Melchor Quadra, de Pamplona, diu el 1642 que ha servit a la seva majestat a Fuenterrabía, Salses i Roses, on va morir la seva dona. Els hi havia que anaven a la guerra amb la seva dona o amb algun fill que anaven en la massa de gent que seguien els exèrcits, on hi havia venedors de viandes, prostitutes que feien de bugaderes (de 6 a 8 per cent soldats). Els flamencs Oliver Florit, Guillem Joseh, Pedro Clerguer i Jordi Joan, declaren el 1642 que es varen assentar junts en els galions per a servir a la seva majestat per mar i per terra, han servit a Tarragona i a Perpinyà. Juan del Val, de Saragossa diu el 1642 que fa 26 anys que serveix la seva majestat a Itàlia i a Flandes. L’alemany Guillem Fols declara el 1650 que va sortir de la seva terra als 9 anys i que ha servit 5 anys a Itàlia, dos a França i un a Espanya. Joan Pujol, de Carabanchel es va allistar soldat a Sevilla i va anar a Sardenya i a Sicília, on va estar 3 anys, després va ser a Milà on va ser ferit, passant a Menorca i a Mallorca. Juan González, de Mérida, diu que als 12 anys va anar a Andalusia on es va allistar soldat en la companyia de don Agustín de Vargas, on va estar 9 o 10 anys, fa dos anys amb el capità varen sortir d’Orà per a Cartagena, d’allí a Tarragona, varen embarcar en les galeres i varen venir a Mallorca. Joan Gaytán, de Móstoles, diu que 6 anys abans es va embarcar en els Alfacs en els galions i va venir a Mallorca, va tornar amb l’armada per estar a Perpinyà, Salses, Roses, Cotlliure i Tarragona per tornar a Mallorca. Altres immigrants relaten haver-se embarcat als Alfacs a l’esquadra de l’almirall Oquendo, l’anomenada esquadra de l’Oceà, que el 1637 va hivernar a Menorca i Mallorca durant 4 mesos i mig. Molts soldats allotjats als pobles varen desertar i es varen casar. El 1639 Juan Just, de Madrid, volia casar-se, el vicari de Sencelles declara que no podia anar a la ciutat perquè era soldat i el prendria la justícia, de la mateixa manera que alguns testimonis del seu fadrinatge, serien desertors de l’armada d’Oquendo.

Alguns havien estat soldats a Llombardia. Jaume Alexander Martínez, aragonès, va ser capturat pels francesos en el lloc de Casale de Montferrato, va ser captiu 9 mesos. Martí Ramírez, de Mérida, havia estat soldat d’Espanya a l’armada reial i va estar a Pernambuco (Brasil), va ser presa pels holandesos i l’armada de l’Oceà de Oquendo va evitar que prenguessin més territori. Pascual Traico, napolità, va servir a la seva majestat a la guerra a Tarragona, Cotlliure, Roses, el 1642 donant auxili a Perpinyà els francesos el varen matar d’una mosquetada i dues ganivetades, la seva dona Remigia Sauna el seguia. A Juan Serrano el varen treure soldat i va servir a Leucata, Hondarribia (3 mesos), Salses (7 mesos) i Catalunya.

A Mallorca eren homes d’armes tots els homes no impedits d’entre 17 i 60 anys que tenien l’obligació de defensar l’illa en cas d’invasió o desembarcament corsari. No formaven una tropa permanent, passaven certes revistes en diumenge i el capità els instruïa en el maneig de les armes. Cada home havia de portar les seves pròpies armes. El 1575 s’ordena la fabricació d’arcabussos per substituir les ballestes i els consells municipals subvencionaran la seva compra. No hi havia obligació de servir fora de l’illa. Les lleves de soldats per a anar fora tenien un caràcter voluntari, eren mercenaris que s’allistaven per la paga, desig de viatjar i aventures. A la península es capturaven homes a la força per enrolar-los com a soldats. El 1641 l’aragonès Pere Blai i el sevillà Pedro Gutiérrez declaren que als dos els van prendre per força i varen lligar junts per a anar com a soldats, els varen embarcar en els galions de l’armada reial, de Cadis varen anar a Menorca, i afegeixen que no embarcaven ningú per la força que fos casat. Alfonso Rodríguez Camatxo, de Sanlúcar de Barrameda, el van portar per força com a mosso a les galeres d’Espanya. A Mallorca no hi havia quintes però mallorquins que emigren a la península són quintats. Joan Villalonga, de Binissalem, diu que al Puerto de Santa Maria el quintaren per soldat i que ha navegat 10 anys a les galeres d’Espanya. Hi ha mallorquins que s’allisten voluntàriament fora de Mallorca. Antoni Rosselló es va embarcar a Cartagena en les galeres d’Espanya, igual que va fer Francesc Colomar d’Eivissa. Antoni Mas, de Porreres, va emigrar als 10 anys a Sicília, després d’aprendre l’ofici de calafat es va fer soldat, va servir a Nàpols, Milà, Flandes, va tornar a Milà, Gènova, Catalunya i Mallorca1.El seu company Francesc Morata, de Còrsega, va fer el mateix itinerari.

A les Actes del Gran i General Consell, que s’han de consultar en microfilm, trobam notícies sobre lleves i també en dona en Campaner al Cronicón Mayoricense.

Les lleves de voluntaris mallorquins entre 1610 i 1647 varen ser 33 i varen reportar 15.000 homes. Entre 1638 i 1653 el regne va pagar 504.000 reals als exèrcits del rei. El 1603 hi va haver una lleva de mil soldats i cent artillers que va realitzar una expedició a l’Àfrica. L’1-9-1609 s’embarquen 300 soldats mallorquins a l’armada. El 1613 es varen aixecar 5 companyies i varen anar a Itàlia. El 1618 el capità Antoni Mir va aixecar una companyia, va passar a Nàpols i més tard a Flandes. El 1621 Antonio Quiñones va aixecar una companyia per anar a Sicília i se’n varen aixecar altres dues, de 300 soldats cadascuna, que varen passar a Llombardia. El 1630 seran 1.200 els soldats que aniran a Monferrato, Felip IV havia ordenat al virrei que passés a Itàlia amb més gent, que paguessin les despeses fins a arribar a Itàlia on se’ls pagarien els sous. El regne va pagar 10.000 lliures. L’11 d’octubre es varen embarcar 4 companyies i el 12 unes altres dues, el 19 es va embarcar el virrei. Una companyia la va aixecar Pere Ramon Safortesa a càrrec seu, li va costar 70.700 reals, el rei el va fer comte de Santa Maria de Formiguera. El 1630 hi ha una lleva de 200 mariners per Cadis. El 1631 s’embarquen 3 companyies, 450 soldats, que aniran a les galeres de Cadis. En 1633 Pere Zeballos va aixecar una companyia i Pere de Santacilia i Pax una altra de 300 homes que es va incorporar a l’exèrcit del Duc de Feria a Alsàcia.

Encara que França no va declarar la guerra a la Monarquia Hispànica fins el maig de 1635, ja a l’agost de 1634 el rei sol·licita 2.000 mallorquins per servir a la guerra contra els francesos, el Gran i General Consell va accedir. Col·legis i gremis van prometre pagar els soldats que poguessin: el de Notaris va oferir 12 soldats a 12 lliures per individu sent fill de notari, 10 no sent-ho. A 20 cavallers els nomenen capitans. El 6 de juliol de 1635 varen arribar de Barcelona 6 galeres d’Espanya per emportar-se els soldats. El 19 d’agost de 1635 s’embarca un terç mallorquí de 4 companyies amb el virrei D. Alfons de Cardona al capdavant i amb el comte de Formiguera com a mestre de camp. Es varen embarcar 22 companyies, 1.174 homes, però el virrei va ordenar desembarcar-ne 55 per ser minyons. Arribats a Barcelona se’ls va enviar a Itàlia, passant per les illes de Santa Margarida i Sant Honorat les van ocupar. El 17-7-1636 es van embarcar 363 homes d’infanteria en dues galeres de Gènova i el 6 d’octubre 90 amb el capità Jordi Dameto en 7 bergantins que passaven a Catalunya. El 13-10-1636 el notari de la capitania general certificava que s’havien allistat i certificat 1.577 soldats d’infanteria en tres lleves. No es va arribar als 2.000 soldats promesos, els Jurats exposen al rei que han sortit 1.700 infants i s’han tret 6.000 lliures de la provisió de blat, encarregant censals al 10%, exposen que falta gent per al conreu de la terra i per a la seva custòdia i que per haver-se allistat hi ha més dones que homes2.

El 1638 es varen aixecar tres companyies de soldats per a acudir a Catalunya, es varen enganxar molts mariners de l’armada d’Oquendo. Al gener de 1641 en 4 galeres d’Espanya es varen embarcar 70 soldats que eren al Real Castell i eren substituts pagats pels pagesos per no servir ells personalment. Després de servir en les guerres contra França, Mallorca va contribuir amb homes i diners en les revoltes de Catalunya, Portugal i Nàpols, entre 1638 i 1635 va haver de pagar més de 72.000 lliures. Diverses vegades es va témer que l’armada francesa ocupés Menorca i per això l’armada de l’Oceà de l’almirall Antonio d’Oquendo va hivernar a Mallorca i Menorca en 1637. El 19-11-1638 una carta del rei alertava que l’armada de França pensava ocupar Eivissa i Formentera, calia prevenir la seva defensa. En 1639 es rep un avís del virrei de Nàpols que l’armada francesa intentaria ocupar Menorca, s’envien 225 soldats armats amb el capità Ignasi Torrella. El 1639 el governador del castell de Sant Felip demanava 300 homes armats i a Ciutadella demanaven pólvora.

El 1638 el virrei intenta realitzar lleves forçoses. Segons un noticiari de l’època hi havia el regne en gran perill d’una revolució a causa que el virrei Cardona volia que la ciutat li donés 1.500 homes i la ciutat no va voler, ell capturava gent, el poble estava esvalotat i els Jurats realitzaven grans protestes3. Els Jurats recorden un breu del Papa de 1443, una pragmàtica de Carles V i de la reina Joana de 1526 pels quals els naturals del regne no poden ser obligats a servir fora. El 1636 el virrei va ordenar que els pescadors i mariners fossin al moll a embarcar-se en els bergantins per passar a Catalunya, els sobreposats presenten una petició dient que tots els confrares no són suficients per a armar-los i encara que tots volguessin anar voluntàriament no es pot quedar la ciutat sense mariners ni pescadors. El rei havia ordenat arribar als 2.000 homes que el regne havia ofert embarcant els que faltaven. El rei, en carta de l’11-9-1637, diu “els meus estats són tan grans que si no es va amb gent es poden témer majors inconvenients” i que cal defensar Catalunya dels francesos. Posaran taules amb diners a la porta del moll per a allistar 156 homes sense que la despesa superi les 2.500 lliures. El rei ordena acudir a la defensa dels ports que dins de França ha ocupat el duc de Cardona. El 2-1-1638 el virrei Cardona en carta als jurats diu que “urgent és la necessitat i l’obligació que aquest regne té de prosseguir la finesa amb què ha acudit sempre al seu real servei en el passat”, necessitat de la seva majestat de gent per resistir i castigar l’orgull i gosadia dels enemics de la seva corona, tenen dividides les seves forces a Flandes i a Milà, són necessàries copioses lleves de gent i grans sumes de diners, a totes dues han d’acudir els regnes de què es compon la monarquia, cadascú segons les seves forces. Falten homes a l’oferta del regne del 16 d’agost de 1635. L’illa ha servit amb dos donatius, un d’11.000 lliures i un altre de 10.000 per a la lleva del virrei don Jusepe de Monpalon. El rei demana 800 homes, encara que estigués completa la lleva de 2.000 que el regne va oferir. El Consell considera que la terra està en tal estat que no pot suportar la càrrega pertinent de 800 homes, no s’han trobat homes ni diners.

El 12-10-1639 al Gran e General Consell es llegeix una carta del rei en què diu que falta gent per recuperar Salses i “sent aquest regne d’una mesma corona, l’obligació que es deixa entendre d’afavorir als catalans”. El 23-12-1639 es diu que es vol ajudar el rei a recuperar Salses però els capitans no han trobat gent que es volgués allistar donant-los de 100 a 200 reals castellans, als que varen anar al socors de Menorca se’ls varen donar 50 i 60 reals de a 8. Els jurats exposaran al rei el miserable estat del regne. A l’auxili de Salses hi aniran dues companyies en una galera i després hi aniran 240 des de Menorca. El 1640 aniran a Catalunya 400 homes als quals s’ha promès 100 reals.

Vegem alguns dels soldats mallorquins que moren fora de l’illa i les circumstàncies de la seva mort que coneixem pels Concesos matrimonials quan la vídua es vol tornar casar, relatades pels seus companys d’armes. Els testimonis no sempre recorden amb exactitud l’any de la mort ni el lloc. De vegades relaten els itineraris que van seguir. El 1617 Joan Vaquer, paraire, diu que 21 anys abans se’n varen anar amb Pere Massot, teixidor, per soldats de la companyia del capità Pardo, varen anar a Cartagena, a Cadis i a Sevilla on es varen embarcar en les galeres de Gènova per Llevant, Massot va morir. El 1601, Pere Sansó, teixidor de Manacor, diu que 10 o 15 anys enrere es varen assentar en la companyia del Joan Berard i varen anar a Itàlia, va haver-hi febres i varen morir molts soldats mallorquins, 11 de Manacor, entre ells Jaume Florit. El 1618 Pere Amer, de sa Pobla, surt de Mallorca cap a Barcelona des d’on amb els seus companys s’embarca en 5 naus per Nàpols, ell anava a la companyia del senyor Andreu de la Massa i el seu company Joan Piris, de Menorca, en la de Francisco Peris Saavedra; als dos anys varen marxar amb un terç a Alemanya, varen estar 3 estius en companyia, i el 6 de maig de 1622 varen tenir una batalla en companyia del comte Turlaco (Tilly) a la riba del Néixer (Neckar) i va morir d’una mosquetada, Piris relata que varen morir més de 3.000 dels nostres. El 6 de maig de 1622 va tenir lloc la batalla de Wimpfen (al sud-oest i Alemanya en l’actual estat de Ban-Wuürttemberg) dins de la guerra dels Trenta Anys, tropes catòliques hispanes i bavareses, dirigides pel comte de Tilly i Gonzalo Fernández de Còrdova, es varen enfrontar a les protestants que varen tenir 5.000 baixes.

La mort d’algun fadrí la coneixem pels llibres de defuncions, així sabem que Joan Miquel Artigues, de Felanitx, va morir el 1633 en els estats de Milà de ferida de guerra. No falta qui mor en combat naval. El 1616 va arribar una nau anglesa al Port de Santa Maria, les galeres varen anar cap a ella i hi va haver molta artilleria perquè no es volia retre, soldats anglesos varen abordar i varen entrar en una galera pegant foc a la pólvora, la nau se’n va anar al fons i es varen ofegar molts soldats, 6 d’ells mallorquins, un en Joan Ballester. El 1638 s’embarquen presos a una galera, van a Barcelona, a l’estat de Milà, a Gènova i a Palerm on mor Cristòfol Sastre en una baralla. El 1647, Onofre Sabater, teixidor, diu que va ser soldat amb Jaume Capdebou, sabater, quan don Pere Santacilia va passar a Itàlia, fa 13 o 14 anys, després varen passar a Flandes i als dos anys varen anar a Barcelona, després Capdebou va treballar de sabater en una vila prop de Lleida i va morir d’una arcabussada a causa d’una dona. Antoni Martorell, de Selva, que va ser amb ell a Flandes, va desertar amb altres camarades i varen anar a Bordeus, a Roma i a Barcelona on varen trobar als camarades dels que havien fugit.

N’hi ha que moren en ports atlàntics. Alguns ja havien mort amb l’armada invencible, Bonaventura Castanyer relata que Joan Fornés a finals d’agost del 1587 va sortir de Cadis amb 49 embarcacions varen anar a Lisboa, anava per general el duc de Medinasidonia, al cap d’un any varen dir que s’havien perdut més de 300 naus. Miquel Ferrer i Joan Barceló declaren que el 1599 eren soldats de la galera del duc de Turcia (?) I en arribar a La Corunya Damià Prats va morir de febres. El 1600 havia mort a l’hospital de la Corunya Bernat Aulesa, soldat del capità Jaume Bordoy, català, i de l’alferes Nunis de Santjoan, mallorquí. El 1602, Joan Viquet, adober, i Pere Llabrés, sastre, relaten que eren soldats de la companyia del capità Orlandis i que en arribar a La Corunya va desembarcar malalt Gaspar Oliver que va morir a l’hospital al costat d’altres mallorquins. El 1682 Joan Bartomeu Rebassa, militar, va morir a Lisboa.

Al Milanesat trobam soldats mallorquins, igual que en ciutats de la Llombardia, com Alessandria, al camí entre Gènova i Milà. Entre 1627 i 1631 es va donar la guerra de successió al ducat de Màntua, a l’est del Milanesat. Però abans ja hi va haver mallorquins allà, el 1615, Joan Llompart era soldat en un lloc del duc de Màntua i en arribar a un lloc del duc de Savoia varen passar revista i faltava, el van donar per mort, però un galiot relata que va arribar ferit a Barcelona i es va posar per soldat a la capitana de Barcelona morint de les ferides que tenia al costat i a la cuixa. El 1617 en la companyia del capità Felip de la Cavalleria, els soldats porten dones, una d’elles, Francina Oliver, que era casada, estava al servei del sergent Joan Oliver, en arribar a la Llombardia a una vila que es diu Montecastelo, a 5 milles d’Alessandria de la Palla, va caure malalta i el sergent la va enviar a Alessandria a l’hospital de Sant Antoni, on va morir. Cap a 1630 Pere Montserrat, de Felanitx, de la companyia de Gregori Villalonga va morir a Bersano (entre Savona i Alexandria camí de Milà). El 1639 Ramon Nicolau, de Sant Joan, declara que es va embarcar amb la companyia del capità Pere Santacilia, varen desembarcar a Gènova i varen anar a Milà, en una vila anomenada Monza, a deu milles, varen morir de malaltia Miquel Font, de Sant Joan, i Jaume Cànaves, de Selva, la vídua de Font diu que, després de 8 anys de matrimoni, se’n va anar el 26 de maig de 1633. Ramon Mir a 1635 se’n va anar amb la companyia de Gregori Villalonga a les illes de Sta. Margarida i Sant Honorat i després varen passar a l’estat de Milà on a Novara 4 tudescos (alemanys) el varen matar a estocades. El 1636, Pere Gomila, de Ciutadella, era soldat a Alessandria de la Palla, va tenir desavinences amb un alferes per qüestions de joc, desembeinaren les espases i l’alferes li va donar una estocada ferint-lo en el pols del cap. El 1637 va arribar la companyia d’Onofre Pastor Zaforteza que havia anat a les illes.

El 1646, Joan Llull, sabater de Manacor, diu que 15 o 16 anys abans se’n va anar amb Ramon Llull, d’Artà, com a soldats de la companyia del senyor Gregori Villalonga en la lleva que va fer el virrei Josep de Monpahon, en què anaven 1.500 mallorquins, varen anar a Gènova i a moltes parts d’Itàlia, varen estar junts 4 anys, ell se’n va anar a la Llombardia, que és l’estat de Milà, amb d’altres camarades d’Artà, i en anar a Barcelona varen trobar a Ramon mort. Antoni Roca declara que el 1647 o 48 va sortir amb Francesc Mir, de Sóller, com a soldats de la companyia del capità Berard, a la nau del capità Canals, els van portar a Nàpols, d’allí a Puçol (Pozzuoli), després a l’estat de Milà a Alessandria de la Palla i a Cremona, el dia de Sant Esteve varen tenir baralla amb l’exèrcit del duc de Mòdena a San Martín de Bossala, varen lluitar dues o tres hores de dia fins a la posta de sol, varen morir 1.500 homes “dels nostres” entre cavalleria i infanteria, i va veure caure Mir. Al Milanesat s’hi anava des de la senyoria de Gènova, on algun mor com Francesc Font que va morir a l’Espècia d’una punyalada el 1625, o Sebastià Sales que mor a Finale el 1630. El 1630 Miquel Suau, paraire, va morir d’una estocada a Alessandria, havia viscut pacíficament 8 anys amb la seva dona fins que algú el va persuadir que se n’anés com a soldat.

A Nàpols hi trobam soldats mallorquins. El 1600 Joan Gallur, adober, soldat de la companyia del capità Olivera, va morir a l’hospital de Santiago de malaltia. El 1601 Macià Isern, pagès, de la companyia de don Álvaro de Mendoza, procedent de Menorca va morir a l’hospital de Sta. Maria de la Victòria. El 1601 es trobaven a Nàpols les galeres de Sicília, en què hi havia soldats mallorquins, Nadal Llabrés va tenir baralles amb soldats del terç de Nàpols i el varen matar d’una estocada. El 1602 Jaume Pasqual soldat mallorquí del terç de Nàpols va morir a Capua. El 1652, el capità Francesc Julià declara que 5 anys abans havia anat amb la seva companyia a Nàpols, amb la nau del capità Canals, al cap d’un any va caure malalt Josep Oliver, sabater, que va morir a l’hospital de Sant Jaume. El 1603 Antoni Llambies, teixidor, en una baralla va rebre una ganivetada al cap i va matar un home, es va assentar com a soldat en les galeres de Nàpols i hi va morir a l’hospital de resultes de la ferida. El 1620 Onofre Jaume, de la companyia del capità Diego Bermudes, va morir a Cotrone, del regne de Nàpols i el van enterrar a l’església de Sant Francesc, hi varen morir molts soldats, gairebé hi va haver una pesta. El 1630 a Valenza del Poo, assetjada pels francesos, hi havia mallorquins. El 1633, Miquel Joan Artigues, de Felanitx, va morir de ferida de guerra en els estats de Milà. El 1636 una companyia de Càller, en la qual hi havia mallorquins, encara que la majoria eren sards, va passar a Nàpols, i Francesc Ferrer va morir a l’hospital de Sant Jaume. Miquel Ballester, de Campos, va ser soldat a Nàpols fins 1636, tornant a Mallorca amb l’armada d’Oquendo. El 1638 es trobava a Nàpols la companyia del capità Bartomeu Munar i va arribar la del capità Jaume Canals, un dels seus soldats, Gabriel Genestar, va morir. El 1647 la companyia del capità Francesc Berard, va anar a Nàpols i d’allà a Pozzuoli on va morir Bartomeu Fanals, teixidor. En la mateixa expedició hi anaven altres companyies com la del capità Canals, els varen posar al castell de Baixa, on va morir de febres Cristòfol Ferragut, pagès de la ciutat. El 1648 Pere Triay, soldat de la companyia de Francesc Julià, va morir a l’hospital de Sant Jaume. El 1652 Guillem Cerdà, de Manacor, era cap d’esquadra d’una companyia de soldats espanyols, el varen travessar amb una estocada i va morir a l’hospital de Sant Jaume. Miquel Soler, de Montuïri, i Pere Planes, de Felanitx, havien anat a Tortosa amb la companyia del capità Brondo, varen fugir a València, els varen agafar i varen aportar a Nàpols, varen passar a la ciutat de Consertan de la Pulla on Soler va morir de malaltia. En 1674 Francesc Vaquer, de Porreres, va anar a Nàpols amb el capità Antonio Fernández de les Bárcenas, als dos anys amb les galeres varen anar a Palerm, va emmalaltir i va morir.

A Sicília hi va haver soldats del Regne de Mallorca. El 1625, Pere Antoni Ballester diu que durant alguns anys a Sicília va ser camarada de Sebastià Ballester, de Menorca, soldats de la companyia del capità don García Sarmiento, casat a Menorca, i que Sebastià va morir de malaltia a l’hospital de Messina, farà entre tres anys i mig i quatre, tendria de 45 a 50 anys. El 1656 hi va arribar la companyia del capità Gregori Fortesa, un dels seus soldats, Guillem Genovard de Sineu, després de rebre un cop de pedra, va morir a l’hospital de Santiago de Palerm, on també va morir Guillem Ginard, de Sineu, també d’una pedrada, i Joan Gual, de Sóller, que abans havia anat al lloc de Girona amb el terç del comte de Formiguera. El 1661 un testimoni relata que 10 o 12 anys abans va arribar a Palerm com a soldat de la companyia del mestre de camp i va trobar a Josep Melià, de Pollença, soldat de la companyia del capità Berard, que als 4 o 5 anys va morir a l’ hospital. El 1663 hi havia a Sicília molts soldats mallorquins en diverses companyies. El 1667 Jaume Pellisser, fuster, va sortir com a soldat de la companyia del capità don Francisco Cresi per Sicília, en la qual hi anaven molts mallorquins, als 4 mesos va arribar a Palerm la companyia del capità Jaume Andreu i varen demanar per ell, els van dir que havia mort a Terni (Úmbria). El 1677 Miquel Santandreu era soldat a Siracusa de la companyia d’Arnau de Santacília, una nit va dir que se n’anava a visitar a la Marededéu de Trapana, l’endemà el varen trobar mort en el camí.

A Sardenya hi arriben bandolers mallorquins a les galeres. El 1688 diversos testimonis parlen de bandolers mallorquins que havien mort i citen a Llorenç Vidal, de Santa Margalida, que era soldat de galeres que va caure malalt i el varen portar a l’hospital de Sant Antoni de Càller on va morir.

El 1639 quan els francesos ocupen Salses hi aniran mallorquins. El 15-8-1639 la companyia del capità Ignasi Torrella va a Menorca i d’allà a Catalunya, varen anar a Salses i varen tornar a Barcelona, un dels seus soldats, Joan Alfons Botelles, en tornar a Barcelona va emmalaltir i va morir. Altres soldats de la companyia relaten que Antoni Mestre, gerrer d’Inca, anava malaltís, que li amargaven les 50 lliures que li havien donat per a ser soldat, va morir en el camp del castell de Salses.

En iniciar-se la revolta de Catalunya soldats mallorquins van al setge de Tarragona. El 1640 Onofre Estepoll, teixidor, de la companyia del capità Jaume Custurer va morir a Tarragona de malaltia. També hi era la companyia del capità Jaume Ballester. Alguns treballen com forners en els forns del rei com Francesc Sanoguera i Mateu Sitges que varen morir. El 1646, Joan Canals va com artiller d’una companyia a Tarragona, després va passar a Vinaròs i a Santa Oliva (?) on va morir de febres. Sebastià Thomàs, amb altres 4, va fugir del camp i els miquelets els varen degollar.

El 1642 estaven a Vinaròs els bergantins de Mallorca, amb molts mallorquins, per servir al rei, i Joan Antoni Josa, paraire i mariner del bergantí de Bernat Estarelles, hi va morir. En 1648 van artillers mallorquins al lloc de Tortosa, com Francesc Perelló, picapedrer, o Gabriel Ferrando, picapedrer, que relaten que varen combatre a un pas de l’enemic francès a 3 o 4 hores de nit i que una bala de canó va matar Francesc Lladó, moliner. Hi havia soldats mallorquins a Roses. El 1639 varen partir de Mallorca en 7 bergantins al servei del rei, varen anar a Barcelona i als 4 mesos, estant a Roses, va morir de febres Miquel Estarelles. El 1643 hi va morir Joan Comes, de sa Pobla, de malaltia, i Vicenç Garau de Llucmajor. Cap a 1643 al presidi de Roses va morir de malaltia Joan Comes, de Sa Pobla. El 6-1-1645 varen embarcar en les galeres de Nàpols a Tomàs Bestard, d’Inca, que era a la presó, en la companyia del capità Gabriel Martorell i el varen portar a Roses on va morir, igual que Jeroni Garcia, carnisser.

Companyies mallorquines varen ocupar les petites illes de Santa Margarida i Sant Honorat, davant Cannes. Allà hi anirà el 1635 la companyia de don Miquel de Santacília, en la qual hi anirien alguns delinqüents com Pere Gallamí, d’Alcúdia, on va morir de malaltia. Hi anirà la companyia del sr. Felip Fuster, varen ser lliurats al capità Gili a la galera Santa Clara, que eren 44 galeres d’Espanya, en varen morir moltíssims de febres, entre ells Rafel Melià, de Porreres. També va morir Bartomeu Seguí, de Sencelles, de la companyia del comte de Formiguera. El 1635 Joan Bordoy, de Felanitx, va morir a l’illa de Sant Honorat. El 1645 Pere Berga, de Sant Joan, declara que va anar a servir al rei al costat d’Antoni Barceló, de Sant Joan, amb el capità Francesc Garriga, i que Barceló va morir a l’illa de Sant Honorat a l’església, que aleshores servia d’hospital. El 1636 (?) Gregori Forteza, botiguer, se’n va anar amb Antoni Marroig, paraire, per soldats de la companyia d’Alonso de Costa amb les galeres d’Espanya i varen anar a les illes on varen estar 6 mesos, després es varen embarcar per anar a Nàpols, Marroig es va posar malalt, va morir i el varen fer fora al mar. Alguns van a Gènova i d’allà a Còrsega on va morir Joan Riera.

El 1641 el capità Pere Jordi Puigdorfila declara que 6 o 7 anys abans es trobava amb la seva companyia a Arle, del duc de Savoia, va emmalaltir Joan Ferregut, a causa de que la posada era molt petita, els varen portar a l’hospital i va morir. La vídua diu que després de 10 anys casats se’n va anar per soldat de la companyia de Pere Santacília i que després es va canviar a la companyia de Puigdorfila.

Al lloc de Barcelona a l’armada reial hi havia mallorquins. També hi va haver algun mallorquí a Barcelona obligat a lluitar com Rafel Soler que va intentar aixecar una galera i va ser penjat. El 1652 Rafel Cabrer va morir de malaltia en el bergantí del patró Antoni Pinya que guardava el port perquè no hi entrés socors. També va morir en una nau Miquel Cerdà, de Llucmajor, soldat de la companyia del capità Antoni Vanrell, i Pere Mestre, que havia anat amb la sagetia del patró Sebastià Reus, en una barraca del camp dels assetjadors. Un altre que va morir en el camp de Barcelona va ser Gabriel Ribes, forner, d’una punyalada per discussions per joc. Pere Roger que es trobava a l’exèrcit del rei sobre Barcelona portant vitualles per vendre, es va contagiar de la pesta i va morir. Joan Sorell, bracer, va ser al camp de Barcelona, va muntar una botiga de queviures i va morir, el van enterrar al sorral. Un altre que va muntar botiga de queviures va ser Pere Ramonell, paraire.

També el 1652 Joan Salvà, moliner, i Gabriel Rosselló, sabater, varen anar al lloc de Barcelona com a mariners a la nau Sant Joan de l’esquadra de Nàpols, on varen estar 5 mesos, Salvà va morir de malaltia, el varen cosir amb un llençol i el varen tirar a mar, el seu company Josep Stela, torner, hi havia anat amb la nau del capità Jeroni Castany però va passar a la nau St. Joan Lleó Coronat on va trobar a Salvà desganat i el va veure morir. Al maig de 1652, Ramon Martorell, moliner, a servei del rei va dur bastiments al camp de Barcelona amb una sagetia i va morir de febres. Pel Carnaval del 1652 la sagetia del patró Sebastià Reus va ser al camp de Barcelona i Pere Mestre hi va morir. Joan Darder, bracer de Petra, va ser soldat de la companyia de Llorenç Coll, Barona, de Selva (cap d’una partida de bandolers), que de Barcelona va ser a Camprodon on va morir de pesta. Després de la capitulació de Barcelona el 1652 continuen les lleves per anar a Catalunya com a 1654.

El 1641 la companyia del capità Jaume d’Olesa estava a Burgo d’Osma on mor Gaspar Vidal. El 1658 Pere Pujol i Vich, gerrer, se’n va anar amb uns bergantins a servir el rei i cap a 1664 va morir a l’hospital d’Alcanyís (Aragó).

Després de les guerres amb França i de Catalunya se segueixen enrolant mallorquins com a soldats en l’armada, com ja feien abans. El 1599 Francesc Pizà, de la companyia del capità Francesc Orlandis, va morir en el galió que els transportava. El 1615, Bernat Mulet, de Selva, era soldat d’un galió i va ser sentenciat a mort a Cadis, va fugir, li van tirar arcabussades, el van ferir i va morir als 6 dies, segons relata Joan Bolitxer, sacerdot de la seva companyia. El 1667 alguns s’embarquen en l’armada reial i van a Cadis on mor Jaume Mas d’Inca a l’hospital. El 1676 Antoni Femenia, teixidor de la ciutat, anava en la nau Sant Ignasi de Flandes de l’armada d’Espanya i davant Siracusa una canonada li va tallar una cama i al poc va morir. El 1691 a Milazzo (Sicília) hi havia una companyia de mallorquins i va morir Josep Garcias a l’hospital, abans el 1675 havia mort allà Joan Mercadal, de Campos, del terç del senyor Nicolau Santacília, i el 1676 Antoni Salom, d’Esporles de la companyia del capità Miquel Puig.

El 1674, Antoni Rosselló, de Manacor, era soldat a Palerm, es varen embarcar per anar al castell del Salvador a Messina, els francesos varen fer 250 presoners i els varen portar a Toló, molts van morir pel camí, entre ells Rosselló. Entre els seus companys hi havia Gabriel Sor, de Sineu, de la companyia del capità Pedro Bravo i el seu pare, de la companyia de Tomàs Chacón, que relata que en la seva nau gairebé tots van caure malalts, de 50 en morien 14, en tirar-los al mar tocaven una campaneta i demanaven un parenostre i una avemaria per la seva ànima.

No falten desertors. El 1653, Jaume Salt, teixidor, i Antoni Barceló, paraire, diuen que 3 anys enrere el primer d’octubre varen marxar de Mallorca com a artillers amb tres naus de Dunkerque i varen desembarcar a Peníscola, els varen portar a la vila de Sant Mateu on varen estar 6 dies sense que els donessin ració, alguns varen fugir a València, mestre Calafat, mallorquí, va anar a València i va portar a 6 o 7 dels que havien desertat a Tortosa, on hi havia el camp real i els varen posar en les bateries. A Sebastià Roger mentre posava pólvora amb un barret una bala d’artilleria dels enemics el va ferir i va caure mort. Pere Macari, napolità, diu que fa 18 o 20 anys va anar a Roses i Perpinyà per soldat, va estar diversos anys, després el van enviar a Vinaròs amb un terç de valons, varen venir a Mallorca fa 12 anys, va desertar i se’n va anar a Deià, on ha habitat 6 anys, després se’n va anar a Sóller, on ha estat uns altres 6, quan va marxar de la seva terra tenia 12 anys.

Hem vist que en moltes lleves hi participa Pere de Santacília i Pax que havia participat en les lluites entre bàndols nobiliaris (Canamunt i Canavall). Després de l’assassinat del seu germà va instigar més de 300 assassinats. Va fugir de Mallorca i va oferir els seus serveis al rei que els va acceptar. El 1632 va reclutar a càrrec seu una companyia de 500 homes amb la qual va participar en les campanyes de Milà i Alsàcia dins de la guerra dels Trenta Anys. El 1634 va lluitar a Alemanya en les batalles de Nördlingen i Magúncia i es va apoderar del castell de Mitelburg. Va ascendir a mariscal de camp i va tornar a Mallorca per reclutar 2.000 homes, sent nomenat almirall de les galeres que es preparaven per a Catalunya, va introduir queviures al setge de Tarragona. També lluità a Portugal.

El virrei Montoro informava el 1652 que durant la guerra els mallorquins havien capturat més de 300 naus enemigues. Els corsaris mallorquins havien impedit el proveïment de Catalunya durant la revolta (1640-1652). El 1648 Alexandre Alsina, patró, se’n va anar en cors amb una falua i va morir combatent amb una nau francesa enfront de Sant Remo. El 1649 la sagetia Sant Joan va en cors i és capturada per unes naus franceses, als tripulants els posen a remar i Bartomeu Sastre va morir. Cap a 1654 la sagetia de Nadal Espinosa donava caça a dues sageties franceses, per mal temps varen entrar a Roses i hi va morir Anello Daniel de Grose que havien ferit d’una pedrada llançada des d’una nau francesa. Els francesos no només capturaven corsaris també mariners de naus comercials i soldats. El 1640 els soldats mallorquins que anaven a Tarragona en una tartana varen ser capturats per les galeres de França i clavats als bancs per remers d’aquestes galeres, a Pere Selleres el van clavar a la galera Ducala i a Antoni Pou a la Guisarda, Pou va morir a la galera al port de Marsella, una processó amb sacerdots el va portar a enterrar. Els parents el volien rescatar i varen ajuntar 40 reals de 8 per a això però va arribar la notícia de la seva mort. El 1641 la sagetia del patró A. Francès va sortir de Mallorca per a Tarragona i prop de Vinaròs una xalupa de 12 bancs i una galera els varen donar caça i els varen captivar, els varen posar a remar en les galeres, als dos o tres mesos hi va morir de malaltia Pere Pau Papron, negociant de Barcelona casat a Mallorca, i el varen llençar al mar. El 1647 la fragata la Galioteta davant Leucata va capturar una tartana francesa i després per un temporal es va enfonsar, va morir Cristòfol Delmàs. El 1676 Esperit Bru, francès, diu que anava amb la nau El Portillo, i els prengueren els vaixells de Mallorca, deixaren anar tots els casats i feren restar els fadrins, d’aleshores navega amb vaixells de Mallorca, aquest mateix declara Vicenç Micastro, de Malta, els dos es casaren a Mallorca. Sembla que els corsaris mallorquins tractaven més bé als francesos que capturaven, mentre que els francesos posaven als mallorquins a remar a les galeres. Les notícies sobre corsaris les trobam al web de llinatges als Morts fora que ens donen la dada de les declaracions dels testimonis que ens permet cercar-les al microfilm de Concessos.

FONTS

Arxiu Diocessà de Mallorca: Concesos segle XVII (microfilmat).

Arxiu del Regne de Mallorca: Actes del Gran i General Consell (microfilmat).

CAMPANER, Álvaro: Cronicón Mayoricense (1881). Palma: Lluís Ripoll/Ajuntament de Palma, 1984 (2ª ed.).

NOTES

1. Podeu veure més extensament el seu itinerari a la web de llinatges dins Immigrants, ja que els que feia molt que se n’havien anat de Mallorca si tornaven i es volien casar havien de fer les mateixes declaracions que els immigrants.

2 AGC 18-7-1636.

3 Campaner Cronicón Mayoricense.

Manacor 1865

PROPIETARIS DE POSSESSIONS DE MANACOR EL 1865

Font: Arxiu Municipal de Manacor núm. 544, VII volums més altres d’apèndixs fins arribar als 17.

L’Amillarament de 1865 recull les propietats amb el seu valor i l’extensió si es tracta de terres, ordenades pel llinatge del propietari. Ens dona el valor de cada tanca o sementer amb la seva extensió i el seu valor segons la classe i el conreu. Fins i tot dona el número d’arbres. El marquès de la Torre, sr. Truyols, que tenia 4.439 quarterades tenia 1.369 arbres. El primer volum pel seu mal estat de conservació no es pot consultar. Oferim un llistat alfabètic dels propietaris de possessions i d’alguns dels trossos més grossos. Algun propietari tenia molts de trossos petits, com és el cas del propietari 1569, Jeroni Mesquida, Roma, que tenia 56 trossos que sumaven 184 quarterades. D’algun dona propietats no immobles, com és el cas del propietari 1552, Lluís Ladaria, que tenia una mula. Es dona números dels plànols i seccions per situar les finques que farien referència al parcel·lari d’Alcàntara Peña de 1859 que es pot consultar a Internet. Els anys posteriors a 1865 s’hi afegeixen traspassos a altres propietaris. La reforma i depuració de l’Amirallament no es va fer fins el 1944.


Disponible també en pdf.

Llistat de propietaris. Propietaris de cases de Palma el 1576

Llistat de propietaris de cases i altres immobles de la ciutat de Mallorca (Palma) segons els Estims de 1576.

Abreviatures: C/.: carrer h: hereu Mn.: mossèn Pl.: plaça qu.: quondam (difunt) vda: viuda

Llistat disponible també en pdf.

Introducció illetes. Propietaris de cases de Palma 1576

Adjuntam un llistat alfabètic dels propietaris de cases i altres béns de dins les murades de la ciutat de Mallorca (Palma) segons els Estims de 1576. Junt al nom del propietari donam la seva professió o condició. Moltes vegades sols es diu mossèn (Mn.) que era un tractament que es donava a preveres i notaris però que aquí també es dona a cavallers i mercaders. Després ve el nom de la illeta on es troba el bé, no es donava el nom del carrer, que agafava el nom d’una persona que vivia a la illeta. Altra columna ens diu de quin bé es tracta: una casa, una botiga (local), algorfa (habitació entre els baixos i el pis principal, en castellà entresuelo), forn, molí, hort. Després ve el preu en lliures. Hem exclòs els decimals, però cal dir que les cases que tenen un preu que no acaba en 0 o en 5 solen valer 10 sous més. Degut a que el llistat té la finalitat de veure quins llinatges hi havia, hem posat a la columna dels propietaris els morts (qu.: quondam, difunt) i a una darrera columna el nom de la viuda, que té el mateix llinatge, malgrat sigui la propietària. En ocasions el text indica que el bé ha passat a altra persona, la indicam com a propietari sense repetir el valor del bé. De vegades també s’indica l’hereu (h.).

José Ramis de Ayreflor va publicar la relació no alfabètica, sinó segons el itinerari que seguien els estimadors, al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana t. XV (1914), pp. 113-200. L’anomena Catastro quan es tracta dels Estims que després serviran de base per fer el cadastre on els béns s’agrupen per propietaris. Hem normalitzat els noms i els llinatges de les dones que abans es feminitzaven fent-los acabar en a, i alguns llinatges. Algun llinatge adopta diverses formes com Pacs, Pachs i Pax. Les dones i les viudes (vda) portaven el llinatge del marit.

Al llistat junt al nom de la illeta donam el nom de la parròquia on es troba però és difícil identificar la ubicació de la majoria d’illetes ja que els noms han canviat moltes vegades. Al BSAL de 1902 hi ha un Manzanario de Palma, 1797-183…, on apareixen els canvis de noms de les illetes entre 1797 i la dècada de 1830, amb els carrers on es troben, però poquíssimes es poden identificar amb les de 1576. Diego Zaforteza a la seva obra “La ciudad de Mallorca. Essayo Histórico-Toponímico” ens dona el canvi de noms dels carrers i també de les illetes del 1576 a 1851 passant per 1685, 1797, 1811 i 1831. No sempre dona el nom de les illetes el 1576 i malgrat conèixer els noms moltes vegades no es poden identificar. Pot servir per identificar algunes illetes però poques vegades el carrer. Gabriel Bibiloni al seu llibre “Els carrers de Palma” junt al nom actual d’un carrer dona els noms antics.

Adjuntam el llistat alfabètic de les illetes amb el seu número i parròquia i en els casos en que ha estat possible algun carrer que la delimita o algun edifici singular actual (Banc d’Espanya, Can Berga, Museu de Mallorca). Ramis de Ayreflor posa algunes notes a peu de pàgina d’alguns edificis nobiliaris amb els canvis de propietari. Recordau que el BSAL es pot consultar a internet a la web de la UIB. Donam el nom d’alguns carrers actuals o d’abans com Carrer del Sagell (Jaume II), Sant Domingo (Palau Reial si es tracta del convent).

Illeta Núm. Parròquia Carrers-Edificis
Albert de Pax

177

Sant Miquel  
Aleix Lladó, notari

212

Sant Nicolau cantó Argenteria
Almoina

5

Almudaina la Seu
Almudí

98

Sta. Creu C/. St. Joan-Apuntadors-Mar
Angelats, Mn.

104

Sta. Creu oratori de St. Pere
Antoni Barceló

162

Sant Miquel Santa Caterina de Sena. C/. Sant Miquel
Antoni Capellar, gerrer

44

Sta. Eulàlia 6 gerreries. C/. Socors
Antoni Cases, notari

170

Sant Miquel davant St. Miquel
Antoni Cotoner

158

St. Jaume  
Antoni Ferrer, paraire

180

Sant Miquel  
Antoni Oliver

56

Sta. Eulàlia  
Antoni Reus

176

Sant Miquel davant Pes de Sa Farina
Antoni Sala

77

Sta. Eulàlia C/. Sindicat
Antoni Sarrà, sastre

197

Sant Nicolau  
Antoni Togores, ferrer

54

Sta. Eulàlia davant Quatera
Armadans, Benet

19

Sta. Eulàlia  
Arnau Santacília

193

Sant Nicolau C/. Sant Bartomeu [Pes Farina ?]
Bany den Granada

79

Sta. Eulàlia Pl. Banc d’Oli- Flassaders
Bartomeu Castelló, sarrier

47

Sta. Eulàlia  
Bartomeu Ferrer

57

Sta. Eulàlia Pl. Sant Antoni
Benet Ferrer

31

Sta. Eulàlia adoberies. Seminari Vell
Bernat Fortesa, notari

201

Sant Nicolau  
Bernat Muntanyola

107

Sta. Creu Pl. Olivera des Puig
Busquets, Nicolau

13

Sta. Eulàlia  
Callar, Jeronim

16

Sta. Eulàlia  
Canonge Garau

152

St. Jaume davant Capuxines. Can Burgues. Costa de la Seu ?
Carnisseria

72

Sta. Eulàlia 24 taules de carnisser. C/. Canisseria
Carnisseria d’avall

211

Sant Nicolau Pl. Sant Nicolau
Casa de la Criança

37

Sta. Eulàlia C/. Montisión
Casa Paraires

210

Sant Nicolau C/. Port Fangós-Puigdorfila-Paraires
Castell Reial

7

Almudaina S’Almudaina
Cristòfol Mir

35

Sta. Eulàlia  
Cristòfol Serra

167

Sant Miquel  
Del Bordell

160

Sant Miquel Arraconada de Santa Margarita
Del Corb

106

Sta. Creu Església de Santa Creu
Del Pou

105

Sta. Creu davant església de St. Pere
Den Cerdà

200

Sant Nicolau C/. Orfila. Can Franquet
den Martorell

69

Sta. Eulàlia Pl. Llongeta-Hostals
den Massanet, calderer

88

Sta. Eulàlia C/. Fideus
den Parera

59

Sta. Eulàlia davant font de la Flassaderia
den Respay

20

Sta. Eulàlia davant el forn de la Creu
den Torner

42

Sta. Eulàlia davant posada de Lluc. C/. Sepulcre
Drassana

103

Sta. Creu C/. Apuntadors-Drassana-Glòria
Era Hospital General

137

St. Jaume C/. Jardí Botànic
Església del Sepulcre

139

St. Jaume C/. Concepció-Cavalleria
Església Sant Jaume

150

St. Jaume St, Jaume
Església St. Esperit de Roma

213

Sant Nicolau Ses Minyones
Felip Fuster

12

Sta. Eulàlia C/. Morei. Can Olesa.
Felip Jaume

110

Sta. Creu  
Ferrando Cavallaria

118

Sta. Creu C/. Montenegro
Ferrer, Pere Joan

22

Sta. Eulàlia  
Font de Cort

91

Sta. Eulàlia Pl. Cort
Font de Na Xona

174

Sant Miquel C/. Sindicat. C/. Calafosca
Font de Sta. Creu

120

Sta. Creu Sany Gaietà-Sant Feliu
Font del Molí de Vent

52

Sta. Eulàlia C/. Flassaders-Ferreria
Font del Sepulcre

132

St. Jaume C/. Concepció
Font del Socorredor

50

Sta. Eulàlia C/. Socors. Gremi flassaders
Font den Fiol

64

Sta. Eulàlia davant el Sindicat
Font plaça del Pa

71

Sta. Eulàlia  
Forn Cosme Llull

163

Sant Miquel p- 178
Forn Cremat

138

St. Jaume Davant la Concepció
Forn de Jeroni Valls

135

St. Jaume  
Forn del Call

24

Sta. Eulàlia C/. Sta. Clara-Call-Montisión-Sant Alonso
Forn den Candeler

45

Sta. Eulàlia C/. Gerreria-Terra Santa
Forn den Coll

36

Sta. Eulàlia davant Montisión
Forn den Pons

85

Sta. Eulàlia C/ Sagell (Jaume II)-Set Cantons
Forn Jaume Ferrer

155

St. Jaume  
Forn Martí Vidal

126

St. Jaume  
Fossar de St. Miquel

179

Sant Miquel  
Fossar Sta. Creu

111

Sta. Creu C/. Sant Llorenç-Del Vi
Francesc Antich

61

Sta. Eulàlia C/. Sitjar
Francesc Ballester

70

Sta. Eulàlia C/. Capelleria
Francesc Burgues

119

Sta. Creu Apuntadors-Born
Francesc Espanyol

102

Sta. Creu davant Gabela de la Sal vella
Francesc Falcó

100

Sta. Creu davant pou del Born
Francesc Juan

115

Sta. Creu davant Santa Creu
Francesc Serralta

130

St. Jaume Prop les Caputxines
Fuster, Pelai

11

Sta. Eulàlia  
Gabella de la Sal

101

Sta. Creu C/. Mar
Gabriel Canet

182

Sant Miquel Rambla. Convent Tereses
Gabriel Llull 102bis Sta. Creu C/. Apuntadors
Gabriel Real, not.

21

Sta. Eulàlia davant la Quartera
Gabriel Ribes

145

St. Jaume la Rambla. Can Pinós.
Gabriel Sampol

82

Sta. Eulàlia C/ Calafosca. Prop Bolseria
Gabriel Segura

67

Sta. Eulàlia davant s’hostal de Campos. C/. Cordeleria
Gabriel Serra

196

Sant Nicolau Born
Gaspar Burguera, prev.

114

Sta. Creu  
Gerreria cremada

40

Sta. Eulàlia abans den Homar. C/. Bosc-Sant Agustí
Guillem Gradolí

53

Sta. Eulàlia  
Guillem Riera, gerrer

43

Sta. Eulàlia C/. Socors
Hereu Danús

58

Sta. Eulàlia davant C/. de la Mercé
Hort de Nicolau Pachs

183

Sant Miquel Rambla-Horts
Hort del Carme

184

Sant Miquel Convent del Carme
Hospital Sta. Caterina

136

St. Jaume  
Hostal de Pollença

55

Sta. Eulàlia C/. Ferreria
Jaume Berga

4

Almudaina Forn de l’Estudi General
Jaume Frau

86

Sta. Eulàlia davant Sta. Eulàlia
Jaume Llompart

161

Sant Miquel abans den Ca
Jaume Vida

148

St. Jaume  
Jerònia Montblanch

51

Sta. Eulàlia  
Jeronim Togores

25

Sta. Eulàlia Museu de Mallorca. C/. Portella
Joan Ballester, traginer

108

Sta. Creu  
Joan Garcies

62

Sta. Eulàlia davant Pes de Sa Farina
Joan Gual

75

Sta. Eulàlia casa dels forners. Convent Mercé
Joanot Berard

26

Sta. Eulàlia Can Formiguera. Sta. Clara
Joanot Fiol, assaonador

30

Sta. Eulàlia adoberies
Joanot Fuster

113

Sta. Creu C/. Sales
Joanot Gual

154

St. Jaume  
Joanot Peretó, Mn.

133

St. Jaume  
Joanot Sanglada

157

St. Jaume C/. St. Jaume
Joanot Sunyer

151

St. Jaume C/. Pueyo-Àngels
Joanot Sureda

23

Sta. Eulàlia C/. Can Montis
Joanot Thomàs

80

Sta. Eulàlia C/. Sant Miquel-Capelleria
Jordi Abri Descatlar

38

Sta. Eulàlia C/. Sol. Maquesos del Palmer
Jordi Arquer

187

Sant Miquel  
Jordi Fortuny

144

St. Jaume la Rambla
Jordi Nunis de Santjoan

159

St. Jaume C/. St. Jaume. Marqués del Reguer
Jordi Sancília

178

Sant Miquel  
Llongeta del Mercat

194

Sant Nicolau Pl. Mercat
Llorenç Ferrer, vidrier

186

Sant Miquel C/. Sant Miquel-Capelleria
Llorenç Mateu

165

Sant Miquel  
Macià Costa

74

Sta. Eulàlia ara Antoni Amer, argenter
Macià Esteve, assaonador

27

Sta. Eulàlia Calatrava-Bastió den Berard
Mateu Espanyol

140

St. Jaume C/. St. Jaume. Can Ferrandell.
Mateu Fortesa

195

Sant Nicolau  
metge Calders

29

Sta. Eulàlia C/. Calders-Porta de Mar
Miquel Burguera

173

Sant Miquel  
Miquel Coll, cirurgià

66

Sta. Eulàlia Ca la Seu. C/. Cordeleria
Miquel Joan Santmartí

156

St. Jaume C/. Antoni Morlà
Miquel Pou

185

Sant Miquel  
Miquel Salvador, gerrer

49

Sta. Eulàlia C/. Argenteria-Sagell
misser Malferit

190

Sant Nicolau davant illa misser Valentí-Sagell
misser Valentí

81

Sta. Eulàlia C/. Cererols-Bosseria-Capelleria
Mn. Ambròs

93

Sta. Eulàlia Pl. Cort ?. Casal Sollerich ?
Mn. Andreu Trobat

109

Sta. Creu  
Mn. Axartell

147

St. Jaume  
Mn. Baró

121

Sta. Creu davant font de les Tortugues
Mn. Bordils

6

Almudaina C/.Almudaina
Mn. Callar

134

St. Jaume  
Mn. Calvo

206

Sant Nicolau  
Mn. Cases

214

Sant Nicolau  
Mn. Caulelles

3

Almudaina Casa confraria St. Pere i Bernat
Mn. Falcó

84

Sta. Eulàlia C/ Argenteria-Set Cantons
Mn. Galiana

9

Sta. Eulàlia  
Mn. Hortolà

128

St. Jaume Hospital General
Mn. Jolit

131

St. Jaume Prop de St. Caietano. Can Berga
Mn. Mercer

78

Sta. Eulàlia C/. Sindicat. Casa Sindicat
Mn. Miró

142

St. Jaume  
Mn. Oliza

153

St. Jaume  
Mn. Peretó

60

Sta. Eulàlia  
Mn. Puig

76

Sta. Eulàlia C/. Ample de la Mercé
Mn. Valero

117

Sta. Creu C/. Montenegro.
Molí carrer Oms

188

Sant Miquel Oms-Sant Miquel-Can Maçanet
Monestir de la Mercé

166

Sant Miquel Pl. Mercè-Sindicat-Frares
Monestir Misericòrdia

191

Sant Nicolau Sant Bartomeu-Sindicat. Banc d’Espanya
Monestir Olivar

164

Sant Miquel Pl. Olivar. Sant Antoniet.
Monges de St. Pere

129

St. Jaume Convent de la Concepció
Montision

33

Sta. Eulàlia Montisión
Nicolau Busquets   Sta. Creu C/. Sant Feliu
Nicolau de Pachs

207

Sant Nicolau C/. Santacília ?. C/. Verí ?
Nicolau Truyol

124

St. Jaume  
Nofre Vilasclars

99

Sta. Creu davant Costa de la Seu
Paborde Terrades

209

Sant Nicolau  
Palau Episcopal

8

Sta. Eulàlia Palau Episcopal
Paulo Torrella

127

St. Jaume  
Pere Campamar

199

Sant Nicolau Es pas den Quint
Pere Espanyol

122

Sta. Creu Cas Marqués de Bellpuig
Pere Gabriel Gual

143

St. Jaume C/. St. Jaume. Can Gual de Torrella
Pere Garbí

87

Sta. Eulàlia abans de Miquel Terrades
Pere Joan Clapes

10

Sta. Eulàlia Cas Marquès de la Torre. C/. Portella
Pere Joan Simonet

171

Sant Miquel  
Pere Martí

125

St. Jaume  
Pere Pax

192

Sant Nicolau Pl. Mercat. Can Berga
Pere Ribes, Mn.

175

Sant Miquel  
Pere Sureda Sanglada

1

Almudaina Ajuntament, pl. Santa Eulàlia
Pere Vivot

2

Almudaina C/. St. Domingo
Perot Vicens

208

Sant Nicolau  
Pes del Carbó

48

Sta. Eulàlia gerrers. Travessa den Ballester
Pi i Desjuny, Bernat

18

Sta. Eulàlia  
Porxos de Mar

94

Sta. Creu vora Llonja
Posada de Montserrat

28

Sta. Eulàlia C/. Posada de Montserrat
Puigdorfila, Pere Jordi

15

Sta. Eulàlia  
Quatera

63

Sta. Eulàlia  
Rafel Cabrer, botiguer

83

Sta. Eulàlia cantó Peixetaria-Sagell
Rafel Seguí, paraire

172

Sant Miquel  
Ramon Esbert

73

Sta. Eulàlia cantó Argenteria-Bolseria
Ramon Gili, espaser

68

Sta. Eulàlia  
Ramon Gual, sr.

141

St. Jaume  
Ramon Quint

202

Sant Nicolau baixada de Sant Domingo
Ramon Torrella

149

St. Jaume  
Ramon, Estada, fuster

205

Sant Nicolau C/. Calafosca
Rectoria Sta. Creu

116

Sta. Creu C/. del Vi-St. Llorenç
Sala dels Teixidors

198

Sant Nicolau Prop del Mercat. C/. Can Danús-Tapineria
Salvador Dusay

34

Sta. Eulàlia C/. Montisión
Sant Antoni

168

Sant Miquel  
Sant Domingo

203

Sant Nicolau C/. Conquistador-Palau Reial
Sant Esperit, església

169

Sant Miquel St. Felip Neri
Sant Feliu

123

Sta. Creu C/. Sant Feliu-Sant Gaietà
Sant Francesc

39

Sta. Eulàlia Església de Sant Francesc
Sant Joan

97

Sta. Creu St. Joan-Vallseca
Sant Nicolau Vell

204

Sant Nicolau davant St. Domingo. Pl. Rosari
Sebastià Llaneres, notari

181

Sant Miquel  
Soldevila

112

Sta. Creu  
Sta. Margarita

189

Sant Miquel C/. Oms-Sant Miquel
Sureda Sanglada   Sta. Eulàlia Pl. Cort-Sr. Domingo
Temple

41

Sta. Eulàlia fins a St. Antoni, junt murada. Convent Agustins
Tomàs Benejam

90

Sta. Eulàlia Peixateria. Forn dels Paners
Tomàs Desbach

14

Sta. Eulàlia C/. Sant Francesc
Tomàs Esquer

92

Sta. Eulàlia Forn de la Peixateria
Tomàs Girard

46

Sta. Eulàlia davant la Quartera, Pes Farina
Tomàs March

146

St. Jaume C/. St. Jaume
Toni Pons

89

Sta. Eulàlia C/. del Sagell
Torre de l’Amor

32

Sta. Eulàlia adoberies. C/. Torre de l’Amor
Victigal de l’oli

65

Sta. Eulàlia Banc d’Oli
Victigal Mercaderia

95

Sta. Creu C/. Mar-Passeig Sagrera
Villalonga, Francesc de

17

Sta. Eulàlia  
Xapalli, boter

96

Sta. Creu C/. Mar-Boters

Deixant de banda els preveres i notaris hi ha 314 propietaris als que s’anomena mossèn. Sols apareixen 10 mercaders però a altres sols apareixen com a mossèn. Del sector primari contabilitzam 48 conradors, 52 hortolans, 30 bracers, 5 pastors, 8 serradors. A la construcció s’hi dediquen 61 picapedrers, 6 trencadors de pedra, 5 tapiadors, 2 calciners, 1 guixer. Hi ha 21 gerrers, 25 carnissers i 38 forners. Al sector tèxtil trobam 237 paraires, 118 teixidors, 72 sastres, 40 flassaders, 31 calceters, 24 sombrerers, 12 barreters, 1 capeller, 9 tintorers, 10 passamaners, 6 abaixadors, 7 cinters, 7 guanters, 3 brodadors, 3 giponers, 3 matalassers. La pell la treballaven 110 assaonadors, 106 sabaters, 2 tapiners, 8 pelleters, 5 selleters, 2 basters. Altres menestrals: 72 fusters, 30 boters, 7 mestres d’aixa, 1 calafat, 24 sucrers, 21 gerres, 2 taulers (o teulers ?), 12 corders, 9 esparters, 7 sarriers, 7 ballesters, 1 armusser (fabricant d’armes), 6 moliners, 2 saboners, 4 torners, 3 tapissers, 4 vidriers, 7 calderers, 8 ganiveters, 9 espasers, 1 courer, 53 ferrers, 9 manyans, 1 arader, 1 cedasser, 32 argenters, 1 guadamaciller. Relacionats amb els comerç trobam 29 botiguers, 25 tenders, 16 mercers, 1 venedora de ceràmica, 2 revenedors, 1 marxando, 13 corredors de coll i d’orella, 10 porgadors, 8 mesuradors d’oli, 2 mesuradors de blat. En relació a la mar hi ha 42 mariners, 34 pescadors, 1 capità de galera, 1 guarda de mar, 5 apuntadors. En sanitat hi ha 27 apotecaris, 11 cirurgians, 7 doctors en Medicina, 2 manescals, 1 llevadora (comare) i 7 barbers (que feien sangries). Entre els eclesiàstics trobam 8 canonges, 6 rectors, 95 preveres i un sotdiaca, 8 frares, 4 monges, 5 cavallers de l’ordre de Sant Joan de Malta (4 d’ells comenadors), 1 escolà. Dels que feien transports dins la ciutat trobam 4 traginers, 11 traginers de garrot, 1 bastaix. Els notaris són 114, els escrivans 3 i els doctors en dret 16. Relacionats amb la cultura trobam 5 llibreters, 2 mestres de minyons, 5 pintors, 1 imaginer (escultor), 1 músic, dos sonadors, 2 organers, 1 violer. Servidors de l’ordre públic hi ha 12 capdeguaites, 3 verguetes, 4 massers. Altre del sector terciari: 10 oficials, 1 criat, 1 bedel, 5 hostalers, 1 capità d’infanteria. Hi ha propietaris col·lectius com 7 gremis o convents. No consten els edificis d’esglésies i convents que no pagaven talles. Hi ha 21 propietaris que són lliberts o llibertes i una mora. 298 dones propietàries són viudes i 46 senyores. Al llistat hi ha propietaris que es repeteixen al tenir més d’un immoble.

La reconstrucció de famílies

Estructura de les fitxes i abreviatures.– A les fitxes de família hi posam en primer lloc el llinatge i nom del cap de família. A una segona línia es dona informació sobre aquesta persona: de o f. (fill de) va seguit del nom del pare, el malnom en cursiva, i la professió. També indicam si es viudo (vdo.), excepte si coneixem matrimonis anteriors. T. (testament) va seguit de la data en què feu testament i entre parèntesi la signatura del protocol notarial de l’Arxiu del Regne de Mallorca. + indica la dada de defunció que es coneix pels llibres de defunció o pel notari que l’anota sobre el testament. De vegades hi ha un dia de diferència entre la dada del llibre de defunció i la del notari, sovint un dia abans, el notari donaria el dia de defunció i el llibre de defuncions el de l’enterrament.
El signe * significa matrimoni, va seguit de la data, en qualque cas la del concés (Con.) o llicència per casar-se que sols ser uns dies abans, i el nom i llinatge de l’esposa, seguit del nom del pare. Si en el moment del matrimoni el pare és mort ho indicam: qu. (quondam). De vegades indicam l’import del dot que coneixem per testaments o reconeixements de dot. Si la coneixem donam la data del testament i de la defunció. Quan sabem que el cap de casa s’ha casat més d’una vegada dins la mateixa fitxa enumeram els distints matrimonis, cosa que no sempre es pot fer amb el homònims.

Després col·locam els fills. Darrera el nom donam la data de naixement entre parèntesi i l’any en què es casa, en el cas de les dones amb qui. Anant a la nova fitxa familiar trobarem més informació fins la defunció. De vegades donam l’edat al matrimoni entre parèntesi darrera el nom i la de defunció darrera la data. Els llibres de batejos comencen el 1566 i en falten els dels anys 1579 i 1590-1598. Això no ens permet conèixer tots els fills de les famílies, ja que era normal tenir un fill cada dos anys a les fitxes de família posam punts suspensius (…) per indicar que tindrien més fills. De l’any 1610 coneixem el llistat de confirmacions on s’anoten els nins nascuts des de 1596 (anterior visita del bisbe) vius, suposam que els que no es confirmen haurien mort abans, i ho feim constar (Conf. 1610) per veure quins viuen i quins haurien mort. També indicam els que viuen en el moment de fer testament el pare o la mare. En el cas dels homònims els llibres de defunció no permeten sempre identificar-los, en alguns casos donam la dada de defunció entre claudàtors [] o parèntesi quan la identificació no és segura.

En alguns casos indicam el valor dels béns del cap de casa en lliures (ll.) segons el cadastre de 1581.

Llegeix més

Habitadors i professions segona meitat del segle XV

Segona meitat del segle XV

Molta gent demana a quins municipis hi havia gent amb determinats llinatges i altres demanen quina gent exercia determinats oficis.

Per la segona meitat del segle XV vérem més de 500 volums de protocols notarials quan investigarem el comerç, els immigrants i els esclaus. Al nostre llibre sobre comerç (El comerç marítim de Mallorca, 1448-1531, El Tall, 2001) es poden veure llistat d’asseguradors, assegurats, mercaders i patrons, així com les seves activitats. A L’esclavitud a Mallorca. 1448-1500 (IEB-CIM, 1997) hi ha llistats de venedors i compradors d’esclaus, així com els esclaus que tenia cada propietari. Els pocs concessos (llicències per casar) que s’han conservat de la segona meitat del segle XV han estat publicats per Joan Rosselló Lliteres amb el nom de Registra sponsalium ecclesiae majoricensis (1981-82) en tres opuscles que contenen els concessos dels anys 1459-61 i 1496-97. També coneixem els llistats dels que paguen els talls de 1449 (“Tall per una armada contra Corsaris”, BSAL, 24, 1933: 8-22) i de 1478 a ciutat (Maria Barceló Crespí “Ciutat de Mallorca en el trànsit a la modernitat”, IEB, 1988). Els llistats d’immigrants documentats els publicarem al BSAL i es poden veure dins aquesta mateixa pàgina web.

Volem completar els llistats esmentats amb un altre fet a partir de protocols notarials no inclosos als estudis sobre comerç i esclaus. Hi hem afegits alguns concessos. Els protocols notarials eren designats amb la lletra P, ara han canviat la signatura per Not., trobareu les dues denominacions dins el llistat que són equivalents, de vegades darrera la P o Not ve el número de signatura i de vegades abans hi ha una lletra.

Llegeix més

Habitadors segona meitat del segle XVII

LLINATGES 1640-41

Oferim un llistat de persones que l’any fiscal 1640-41 paguen l’impost de 4 diners, es suposa que per lliura sobre mercaderies, no sabem si importades o exportades. La font (ARM, AH-6662) no especifica les mercaderies, és una rúbrica que devora cada nom donen les pàgines d’un llibre no trobat. Al número d’anotacions l’hem anomenat operacions.

Disponible en pdf.

Immigrants als concessos segona meitat del segle XVII

ABCDEFGHIJ – K – LMNOPQRSTUV – W – X – Y – Z

A

ABARCA, don Pedro. 13-4-1688: del regne de València, f. de don Pedro i de Maria Rodríguez. Cristòfol Torrella, trinitari, de 37 anys, diu que fa un anys es trobava al convent de Ntra. Sra. del Miracle de Tarragona i hi anà don Pedro amb un germà seu que era casat allí i dit don Pedro anava amb hàbits clericals de licenciado, per tenir introducció en casa de Gaspar Alemany, ciutadà, son cunyat, el va conèixer i tractar durant dos o tres mesos, aprés ell se’n anà a Barcelona, judica que és fadrí. Rafel Gorx (?), mariner de la ciutat, de 25 anys, fa 8 o 9 mesos que el coneix de Barcelona, mallorquins que el coneixien li digueren que dit licenciado era fugitiu de son pare per haver tingut pendència quan son pare es tornà casar i que era fadrí, vingué amb el bergantí del patró Jaume Forn a Alcúdia. Tomàs Llinàs, de València, de 26 anys, diu que fa 4 anys i mig conegué a València a dit don Pedro, que era estudiant a la universitat que anava de licenciado, era fadrí, ara l’ha trobat a casa del reverent Llinàs i li ha dit que no s’ha casat. Jaume Vilar, mariner de la ciutat, de 28 anys, el coneix fa 4 mesos, el portaren amb bergantí, li ha sentit dir que era fadrí. Martí Matheu, d’Alcúdia, de 26 anys, diu que fa 20 o 25 dies passà per Alcúdia un alferes amb mal francès, passava a Itàlia, desembarcà per veure la figura del Sant Cristo d’Alcúdia i entregà diners als capellans per celebrar misses, digué que era d’Ulldecona del regne de València (Catalunya)1, els capellans li digueren que hi havia un cavaller de València i ell digué que el coneixia molt i que era fadrí. Un acta en llatí diu que don Petrum Barca rebé les 4 ordres menors a Benlloch (?), és nascut de legítim matrimoni. Casarà amb Apol·lònia Domenech d’Alcúdia.

Llegeix més