Habitadors i professions segona meitat del segle XV

Segona meitat del segle XV

Abreviatures

ADM……………..……………….Arxiu Diocesà de Mallorca

ARM……………………………Arxiu del Regne de Mallorca

c…………………………………………………………………….ciutadà

Cast………………………………………………………………Castella

Cat…………………………………………………………….Catalunya

Con…………………………………………………Concessos

Dr……………………………………………………………………doctor

f………………………………………………………………………..fill de

Gèn……………………………………………………………….Gènova

h………………………………………………..…habitador de

HG……………………………………………………Hospital General

M……………………………………………………….Mallorca

m…………………………………………….………..mercader

Not……………………………………………………………………notari

o…………………………………………………….…….oriünd

P…………………………………………………………………..protocol

qu…………………………………………….quondam (difunt)

s.f……………………………………………………………..sense foliar

Sic………………………………………………….……..Sicília

ST……………………………………………………………………..Sant

test………………………………………………………………testimoni

Val……………………………………………..………València

v……………………………………………………………………volt (fol)

vda……………………………………………………………………viuda

Molta gent demana a quins municipis hi havia gent amb determinats llinatges i altres demanen quina gent exergia determinats oficis.

Per la segona meitat del segle XV vérem més de 500 volums de protocols notarials quan investigarem el comerç, els immigrants i els esclaus. Al nostre llibre sobre comerç (El comerç marítim de Mallorca, 1448-1531, El Tall, 2001) es poden veure llistat d’asseguradors, assegurats, mercaders i patrons, així com les seves activitats. A L’esclavitud a Mallorca. 1448-1500 (IEB-CIM, 1997) hi ha llistats de venedors i compradors d’esclaus, així com els esclaus que tenia cada propietari. Els pocs concessos (llicències per casar) que s’han conservat de la segona meitat del segle XV han estat publicats per Joan Rosselló Lliteres amb el nom de Registra sponsalium ecclesiae majoricensis (1981-82) en tres opuscles que contenen els concessos dels anys 1459-61 i 1496-97. També coneixem els llistats dels que paguen els talls de 1449 (“Tall per una armada contra Corsaris”, BSAL, 24, 1933: 8-22) i de 1478 a ciutat (Maria Barceló Crespí “Ciutat de Mallorca en el trànsit a la modernitat”, IEB, 1988). Els llistats d’immigrants documentats els publicarem al BSAL i es poden veure dins aquesta mateixa pàgina web.

Volem completar els llistats esmentats amb un altre fet a partir de protocols notarials no inclosos als estudis sobre comerç i esclaus. Hi hem afegits alguns concessos. Els protocols notarials eren designats amb la lletra P, ara han canviat la signatura per Not., trobareu les dues denominacions dins el llistat que són equivalents, de vegades darrera la P o Not ve el número de signatura i de vegades abans hi ha una lletra.

Encara que el nom de la ciutat era Mallorca per evitar confusions escrivim Palma. De 4.495 persones del llistat, de 26 no consta el lloc de residència. La majoria dels ressenyats són habitadors de Palma, un total de 3.306, als que hi ha que afegir 174 oriünds d’altres llocs però que són habitadors de Palma. hi ha immigrants que no està clar si habiten a Palma o estan de pas. Alguns està clar que habiten fora i entre ells hi ha mallorquins que viuen a llocs com Sardenya (7 a Càller), Nàpols, Palerm o Rodes. Entre els oriünds de fora Mallorca en trobam 36 del regne de València (31 de València ciutat, 4 d’Alacant, un de Paterna), 28 de Gènova, 11 de Niça, 4 de Saragossa, 6 de Sicília, 10 d’Aragó (5 de Fraga, 4 de Saragossa, dos d’Alcanyís), 8 d’Alger, 5 de Menorca (4 de Ciutadella), 2 d’Eivissa, 33 de Catalunya (18 de Barcelona, 3 de Girona, un de Lleida, un de Roses, 2 de Tarragona, un de Torroella, 2 de Tortosa), 4 del Rosselló (3 de Perpinyà, un de Cotlliure), 3 de Portugal, 13 de la Corona de Castella (un de Segóbriga, un de Còrdova, un de Getxo, un de Lepe, un de Salamanca), un de Navarra, 2 de Flandes 2 de Venècia,., un de Nàpols, un de Montpeller, un de Florència. Als llistats d’immigrant en podeu veure molts més. Els oriünds de pobles de Mallorca que habitaven a la ciutat documentats eren: 1 d’Algaida, 1 d’Artà, 7 de Campos, 3 de Felanitx, 1 de Llucmajor, 1 de Montuïri, 1 de Petra, 2 de Porreres, 2 de Santanyí, 1 de Sineu, 2 de Sóller.

Els de fora Mallorca que no sabem si habitaven a la ciutat o estaven de pas eren: de Catalunya (15 de Barcelona, 11 de Blanes, 3 de Girona, 2 de Reus, 2 de Tarragona, 2 de Cadaquès, un de Tortosa, un d’Ulldecona, un d’Empúries), 12 de València, 6 d’Eivissa, 11 de Menorca (4 de Ciutadella, 4 de Maó), 5 de Niça, 10 de Sardenya (entre ells mallorquins que habitaven a Càller), 3 de Venècia, 3 de Sicília, 2 castellans, 2 biscains, un de Santiago de Galícia, un de Còrsega, 1 de Cotlliure, 1 de Fraga, 6 de Nàpols, 1 de Messina, un de Lió, 1 de Montpeller. Els documentats que habitaven a pobles eren: 21 d’Alaró, 11 d’Alcúdia, 12 d’Algaida, 15 d’Andratx, 29 d’Artà, 9 de Banyalbufar, 28 de Binissalem, 12 de Bunyola, un de Caimari, 9 de Calvià, 17 de Campanet, 26 de Campos, 9 de Deià, 1 d’Escorca, 15 d’Esporles, 2 d’Estellencs, 30 de Felanitx, 2 de Fornalutx, 68 d’Inca, 4 de Llubí, 26 de Llucmajor, 40 de Manacor, 2 de Mancor, 29 de Montuïri, 43 de Muro, 32 de Petra, 78 de Pollença, 22 de Porreres, 8 de Puigpunyents, 10 de Sa Pobla, 8 de Sant Joan, 22 de Santanyí, 22 de Selva, 14 de Sencelles, 47 de Sineu, 68 de Sóller, 2 de Santa Eugènia, 14 de Santa Margalida, 8 de Santa Maria. Alguns dels llocs esmentats no eren municipis. Hi ha mens habitadors de la Part Forana per haver consultat més notaris de la ciutat.

Un mateix llinatge no sempre s’escrivia de la mateixa manera. En la majoria de casos hem prioritzat la grafia actual, com Cerdà en lloc de Sardà, anotant entre parèntesi altra grafia.

Entre els habitadors documentats hi ha alguns jueus que hem ordenat pel nom degut a que no empraven llinatges sinó patronímic (el nom del pare) que canviava a cada generació.

A la darrera columna del llistat donam la denominació de notícies que trobam al protocol, però en molts de casos no anotam res per ser de poca importància com el ser testimoni o anomenar procurador. Són més interessants les notícies que trobam als nostres llibres sobre comerç i esclaus.

No sempre s’indicava la professió, sobre tot als pobles en que la majoria serien conradors o propietaris rurals. Al sector agrari sols trobam 99 conradors, 47 bracers, 31 hortolans, 2 pastors, 2 serradors, un llenyater. Transformacions de productes agraris les feien 26 moliners, 46 forners, 18 carnissers. Es dediquen a la construcció 33 picapedrers, 2 calciners, 2 tapiadors, 15 guixers i un trencador de pedra.

El sector tèxtil és el que més gent abraça: 399 paraires, 154 teixidor de lli i de llana, 22 de vels, un de seda, un abaixador, 105 sastres, 42 calceters, 4 flassaders, 3 vanoners, un giponer, un veler, 26 tintorers, 2 senyors de tint, 6 tiradors, un mestre de domassos, un brodador, una cosidora, un barrater, un carder, 2 moliners de draps, 4 matalassers. En el sector de la pell trobam: 64 blanquers, 21 pelleters, 146 sabaters, 9 tapiners, 7 basters o selleters, 7 corretgers, 4 guanters, un guarnicioner. Dins el sector secundari també trobam 40 argenters, 42 fusters i 2 oripellers, 19 ferrers, 17 boters, 15 espasers i un bainer, 9 gerrers 7 calderers, 7 candelers, 6 saboners, 5 vidriers, 5 corders, 3 courers, 3 torners, 2 cordoners, 2 esparters, un colteller, un ballester, un coraller, un cuirasser, un estanyer, un manyà, un luthier, un naiper, un sarrier, un frener

Al sector comercial trobam: 66 corredors, 23 apuntadors, 19 drapers, 32 botiguers, 24 tenders, un tonyiner, 5 mesuradors (de blat i oli), un revenedor, un formenter, 8 sucrers, 8 especiers, 7 mercers, 2 pesadors, 4 llibreters. Al llistat sols hi ha 6 mercaders mentre al llibre de comerç en documentam 336 de fora, la majoria domiciliats a Mallorca, a més dels mallorquins.

Al sector nàutic per la construcció i reparació de naus trobam 17 mestres d’aixa i 12 calafats, mentre que a la navegació es dediquen 97 mariners i 29 patrons. Documentam 37 pescadors.

Dedicats a la sanitat trobam 47 apotecaris, 36 cirurgians, 7 mestres en medicina, 2 metges i 2 manescals. Hi ha 37 barbers que a més de tallar cabells i afaitar feien sangries. La burocràcia està en mans de 107 notaris, 42 escrivans 3 secretaris, 4 saigs i 4 portadors de cartes. A prestar serveis personals es dediquen 26 hostalers, 16 criats i 5 criades, 11 traginers, un mestre d’esgrima, un fosser. Forces d’ordre: 2 algutzir de mar, 20 cap de guaita, 9 verguers, 6 guardians, un trompeta, un artiller, un bombarder i 28 escuders.

Documentam 24 doctors en dret, un jurisperit, un batxiller en lleis. un mestre en arts i 4 estudiants. Els eclesiàstics que hem inclòs al llistat són: 39 preveres (dels que 6 són rectors), 4 frares i 3 monges. En els estaments superiors trobam 58 cavallers, 89 donzells, i 69 ciutadans (alguns fan de mercaders). Hi ha 5 pintors, 2 bruixolers-cartògrafs i un bancaler (que fa bancals o predel·les de retaules). Ocupant càrrecs públics trobam 13 jurats, 13 cansíndics, 7 consellers, 1 cònsol de la mar, un mostassaf, un batle, un instador, un procurador reial, un assessor del virrei.

Hi ha una dotzena de jueus i 27 lliberts.

Les notícies més interessants que trobam als protocols consultats les podeu veure a l’apartat Notícies si bé n’hi ha moltes més als nostres llibres sobre comerç i esclaus.

També disponible en pdf.

Habitadors segona meitat del segle XVII

LLINATGES 1640-41

Oferim un llistat de persones que l’any fiscal 1640-41 paguen l’impost de 4 diners, es suposa que per lliura sobre mercaderies, no sabem si importades o exportades. La font (ARM, AH-6662) no especifica les mercaderies, és una rúbrica que devora cada nom donen les pàgines d’un llibre no trobat. Al número d’anotacions l’hem anomenat operacions.

Disponible en pdf.

Immigrants als concessos segona meitat del segle XVII

ABCDEFGHIJ – K – LMNOPQRSTUV – W – X – Y – Z

A

ABARCA, don Pedro. 13-4-1688: del regne de València, f. de don Pedro i de Maria Rodríguez. Cristòfol Torrella, trinitari, de 37 anys, diu que fa un anys es trobava al convent de Ntra. Sra. del Miracle de Tarragona i hi anà don Pedro amb un germà seu que era casat allí i dit don Pedro anava amb hàbits clericals de licenciado, per tenir introducció en casa de Gaspar Alemany, ciutadà, son cunyat, el va conèixer i tractar durant dos o tres mesos, aprés ell se’n anà a Barcelona, judica que és fadrí. Rafel Gorx (?), mariner de la ciutat, de 25 anys, fa 8 o 9 mesos que el coneix de Barcelona, mallorquins que el coneixien li digueren que dit licenciado era fugitiu de son pare per haver tingut pendència quan son pare es tornà casar i que era fadrí, vingué amb el bergantí del patró Jaume Forn a Alcúdia. Tomàs Llinàs, de València, de 26 anys, diu que fa 4 anys i mig conegué a València a dit don Pedro, que era estudiant a la universitat que anava de licenciado, era fadrí, ara l’ha trobat a casa del reverent Llinàs i li ha dit que no s’ha casat. Jaume Vilar, mariner de la ciutat, de 28 anys, el coneix fa 4 mesos, el portaren amb bergantí, li ha sentit dir que era fadrí. Martí Matheu, d’Alcúdia, de 26 anys, diu que fa 20 o 25 dies passà per Alcúdia un alferes amb mal francès, passava a Itàlia, desembarcà per veure la figura del Sant Cristo d’Alcúdia i entregà diners als capellans per celebrar misses, digué que era d’Ulldecona del regne de València (Catalunya)1, els capellans li digueren que hi havia un cavaller de València i ell digué que el coneixia molt i que era fadrí. Un acta en llatí diu que don Petrum Barca rebé les 4 ordres menors a Benlloch (?), és nascut de legítim matrimoni. Casarà amb Apol·lònia Domenech d’Alcúdia.

”Llegeix”

Estudi immigrants segona meitat segle XVII

Immigrants 1652-1701

Per generalitats vegeu l’estudi de la primera meitat del segle. Els expedients de fadrinatge desapareixen dels Concessos el 1674 i passen a la sèrie Dispenses que acaben el 1696. Pels anys 1697-1701 hem vist alguns matrimonis de parròquies, especialment de la de Santa Creu on hi havia més immigrants. Alguns es fugen, en no tenir consentiment patern, i es presenten davant un capellà que els casa. Hi ha una sèrie denominada Fuges.

Origen dels immigrants.- La procedència coneguda dels immigrants documentats fou:

 

Nombre

Percentatge

Alemanya

9

0,65

Amèrica

1

0,07

Anglaterra

1

0,07

Aragó

27

1,96

Aústria

1

0,07

Canàries

1

0,07

Castella

118

8,57

Catalunya

178

12,93

Còrsega

13

0,94

Dalmàcia

1

0,07

Eivissa

46

3,34

Flandes

6

0,44

França

151

10,97

Gènova

172

12,49

Grècia

13

0,94

Malta

35

2,54

Menorca

210

15,25

Milà

8

0,58

Mónaco

5

0,36

Nàpols

79

5,74

Orà

1

0,07

Portugal

6

0,44

Ragusa

4

0,29

Roma

10

0,73

Rosselló

2

0,15

Sardenya

21

1,53

Savoia

14

1,02

Sicília

94

6,83

Toscana

20

1,45

València

90

6,54

Venècia

40

2,90

Total

1.377

100

Dels 178 immigrants procedents de Catalunya 26 provenen de Barcelona, 15 d’Arenys, 13 de Canet, 10 de Blanes, 10 de Vilanova, 8 de Mataró, 7 de Sant Feliu de Guíxols, 6 de Cadaqués, 1 d’Agramunt, 1 d’Alcover, 1 d’Aransis, 1 de la Bisbal, 1 Biscara, 1 de Begur, 1 de Bellpuig, 2 de Caldes, 1 de Castellnou, 1 de Cervera, 3 de Cubelles, 1 d’Empúries, 1 d’Els Arenys, 1 de Figueres, 1 de Girona, 1 de Gomels, 1 de Guiemons, 1 d’Hostalric, 2 de La Pobleta, 1 La Selva, 2 Llafranc, 1 Lleida, 1 Lloret, 1 Mirons, 1 Moià, 2 Olesa, 2 Olot, 2 Palafrugell, 3 Palamós, 2 de Peralada, 1 de Puigcerdà, 2 de Reus, 2 de Ripollet, 2 de Riudoms, 1 de Roses, 1 de Sant Pol, 1 de Sitges, 1 de Tarragona, 1 de Tàrrega, 3 de Tortosa, 3 de Tossa, 1 d’Ulldecona, 1 d’Urgell, 2 de Vic, 3 de Vilafranca. De 13 no s’indica el lloc de procedència. Com es veu hi ha una gran dispersió de llocs. De 46 no s’indica la professió ni la condició, segurament la majoria serien mariners ja que 99 són mariners (14 d’ells patrons). Hi ha 5 dones, dues d’elles criades. Trobam menestrals: 5 velluters, 2 vidriers, 2 llibreters, un paraire, un sabater, un saboner, un sarrier. Sols trobam dos pagesos, un conrador i un porquer. Trobam dos mercaders, dos escrivans, un cirurgià, 3 criats, un fiscal, un noble, un oficial, un ex-captiu.

Dels 90 immigrants del regne de València, 41 procedien de la ciudad de València, 12 de la d’Alacant. D’altres poblacions trobam: 1 d’Alaquàs, 1 d’Alpatró, 1 d’Ares, 1 de Benicarló, 1 de Calp, 1 de Castelló, 1 de Cubelles, 2 de Dénia, 1 d’El Verger, 1 de Foios, 1 de Gallinera, 1 del Grau, 1 de Novella, 1 d’Oliva, 1 d’Ontinyent, 4 de Peníscola, 1 de Quart, 1 de Requena, 1 de Russafa, 1 de Tàrbena, 1 de Torrent, 2 de Vila-Joiosa, 1 de Vilamarxant, 1 de Vila-Real, 4 de Vinaròs, 1 de Xàtiva, 1 de Xixona. Entre les professions destaquen 27 mariners, els altres es distribueien així: 1 adroguer, 1 bolentiner, 1 bracer, 1 cavaller, 3 cirurgians, 3 conradors, 4 criats, 1 ferrer, 1 hortolà, 1 hostaler, 1 pescador, 1 pintor, 2 sabaters, 1 soldat, 1 teixidor de lli, 1 torrer, 1 traginer de garrot i dos velluters.

De Gènova hem trobat 172 immigrants, dels que 90 procedirien de la ciutat, 23 de Finale Ligure, que pertanyia a la monarquia hispànica, 14 de San Remo, 11 de Sextri de Ponent. D’alguns es diu que són de la ribera de Gènova sense especificar la població. Les altres poblacions que es citen, algunes no identificades (com Araxa o Raxa), amb el número d’immigrants que hi procedeixen, són: 1 Albisola, 1 Alemangue, 6 Araxa, 5 Arenzano, 2 Bogliasco, 1 Bordeguera, 1 Chiavari, 5 Cogoleto, 1 Esturia, 1 Loano, 2 Longea, 1 Mortensa, 1 Monteroso, 1 Nasau, 1 Nervi, 1 Pegi, 1 Rapallo, 1 Santa Margarita, 3 Savona, 1 Sela, 1 Sextri de Llevant, 1 Vara i 2 de Ventimiglia. De 37 no coneixem la professió, 125 són mariners (5 d’ells patrons), 2 mercaders, 2 sabaters, 2 soldats, 1 argenter, 1 blanquer, 1 calafat, 1 cirurgià i una fadrina.

De França venen 151 immigrants, la majoria mariners de Provença, encara que no en falten alguns de la zona atlàntica i de zones interiors. Marsella n’aporta 51, Martega 9, Toló 8, La Ciutat de Provença 7, Sant Tropès 7, Arle 5, Auson 1, Barjols 1, Bearn 1, Berro 2, Bordeus 2, Borgonya 6, Brignoles 1, Cadire1, Camos 2, 1 Carcassona, 2 Cassies, 1 Carxidel (?), 1 Foix, 1 Frasur, 3 Gascunya, 1 Guéthary, 1 La Pérgola, 1 La Rochelle, 3 Lió, 1 Lunel, 1 Montesquieu, 3 Montpeller, 1 Narbona, 1 Nimes, 3 Ollioules, 1 Perejus, 3 Provença, 1 Saint-Malo, 5 Six-Fours (Sifos), 1 Sant Pere, 2 Tolosa. De 35 d’ells no coneixem la professió, 90 son mariners (5 d’ells patrons, 2 barbers de nau, 1 escrivà de nau), 4 són mercaders, 11 criats, 2 cotxers, 2 pastissers, 2 taverners, 1 cuiner, 1 mestre d’aixa, 1 calafat, 1 moliner, 1 courer, 1 soldat.

De la Corona de Castella trobam 118 immigrants, de 10 dels quals no hem pogut localitzà el lloc de procedència. 62 immigrants són d’Andalusia, dels que 14 són de la província de Granada (9 de la ciutat, 3 de Baza, un d’Orce, un de Torrecilla), 11 de Sevilla (8 de la ciutat, 2 d’Écija. un d’Osuna), 12 de Màlaga,13 de Cadis (4 de la ciutat, 4 de Gibraltar, un de Chiclana, un de Puerto Real, un de Puerto de Santa María, un d’Arcos, un de Xeres), 5 de Còrdova (un de Puente Genil), 3 de Jaén (un d’Andújar, un de Baeza, un de Villacarrillo), un de Huelva. un d’Almeria. Els procedents de Madrid són 14, de les Castelles en trobam 3 de Lleó, 3 de Burgos (1 Burgos, 1 d’Aranda, 1 de Miranda), un de Guadalajara (Pastrana), un de Soria, un de Zamora, 3 de Toledo (un de Madrijejos), un de Conca (Priego), un de Segòvia, un de Ciudad Real (Almagro). A la zona nord trobam 7 gallecs (3 de Pontevedra, un de Lugo, un d’Orense), un asturià, 4 de Cantàbria (2 de Santander, un de Torrelavega, un de Reinosa), un de Sant Sebastià. D’Extremadura en trobam dos (1 de Berlanga, 1 de Valmoral), 4 de Múrcia (4 de Murcia, un de Lorca).

De Menorca arriben 210 immigrants, dels que 108 són de Ciutadella, 48 de Maó, 27 d’Alaior, 6 de Ferreries, 4 del Mecadal, y de 17 no consta. 13 casen a Alcúdia, podria ser que s’emportessin la dona a Menorca. De 83 no coneixem la professió o condició, 24 són mariners i 3 ex-captius. Dins el sector primari trobam 6 conradors, 9 bracers, un missatge, 2 pescadors i un picapedrer. Els menestrals documentats són 11 sabaters, 7 paraires, 5 ferrer, 5 fusters, 5 sastres, 4 teixidors de lli, 1 teixidor de llana. Trobam 8 estudiants, 2 mestres de minyons, 5 cirurgians, 1 Dr. en Medicina. 1 Dr. en Dret, 2 escrivans, 4 soldats, un criat, un bastaix, un prevere, un diaca. Trobam 9 fadrines que es casen i 4 viudes.

Del 46 d’Eivissa, 16 eren mariners, 5 pagesos, 2 bracers, 1 paraire, 1 calafat, 2 teixidors, 1 ferrer, 1 sastre, 1 llibert i una viuda. Dels altres 14 no s’especifica.

Del regne d’Aragó hem documentat 27 immigrants, de 5 d’ells no s’especifica la població d’origen, 4 són de Saragossa, 3 de Terol, 2 d’Aguilón, i els altres són d’Acered, Casbas, Calp, Castejón del Puente, Jaca, Luna, Montegrillo, Osca, Sedillas, Tamarit, Tarazona, Torres i Valvostro.

Dels 79 de Nàpols, 64 serien de la ciutat i els altres d’altres poblacions. 40 eren mariners, 18 soldats, un criat i una viuda.

Dels 40 de Venècia, 30 eren de la ciutat, 1 de Capodestrea, 1 de Cassa, 1 de Santi, 1 de Trevisso, 1 de Trino, 4 de Verona, 1 de Xorigo. Alguns que hem inclòs entre illes gregues depenien políticament de la senyoria de Venècia. Dels que coneixem la professió 33 eren mariners (3 corsaris) i dos militars.

Dels 20 de Toscana, 16 eren de Liorna (Livorno), un de Pisa i un de Piombino, 14 eren mariners i un mercader.

De Sicília venen 93 immigrants, 34 d’ells de Palerm, 23 de Messina, 12 de Trapana, 2 de Siracussa, 2 de Ragusa de Sicília, 1 d’Escaleta, i d’illes adjuntes 4 de Lipari i 3 de Pantelleria. De 14 no coenixem la professió, 66 eren mariners (6 corsaris), 4 soldats, 2 cirurgians, un cotxer, un moliner, un sabater, un velluter i dues fadrines.

Dels 21 de l’illa de Sardenya, 11 són de Càller (Cagliari), 2 de Sàsser i un de l’Alguer, d’ells 18 eren mariners, dos soldats, un criat, 2 sastres, un blanquer i un ferrer.

Els 13 de Còrsega són tots mariners. D’altres illes mediterrànies en trobam 13 d’illes de Grècia, de les que no sempre es cita el nom, 4 eren de Creta, dos de Corfú (ciutat de Santa), 1 de Patmos, 1 de Quíos, 1 de Rodes, 1 de Casantre, 1 de Zante, tots mariners o corsaris. 35 de Malta, excepte un cirurgià, són mariners i corsaris.

Dels 14 del ducat de Savoia, 9 eren de Vilafranca de Niça, 3 de Niça i un d’Orella, 9 eren mariners i un ex-captiu. Llombardia l’anomenen estat de Milà, dels 8 que venen, mariners i soldats, 2 són de Novara, 2 de Cremona, un de Como. Monaco aporta 4 mariners i un calafat, 4 són de Menton. Als Estats Pontificis els anomenen estat de Roma, dels 10 documentats 7 són de la ciutat (un oriünd de Mallorca), 2 d’Ancona i un de Bolònia, 3 d’ells eren mariners (1 artiller), 2 criats, dos soldats.

4 són de Ragusa (Croàcia) i un de Dalmàcia

Professions.- 661 dels immigrants eren mariners, quantitat que inclou 31 patrons i 41 corsaris, a més de 3 mariners. Cal dir que molts de mariners també participaven en expedicions corsàries a més de viatges mercantils. 7 ex captius segurament serien mariners. 103 eren o havien estat soldats. Al servei domèstic trobam 32 criats, 10 criades, 4 cotxers i un cuiner, solien venir amb el seu senyor, com un jutge de l’audiència o virrei.

Trobam molt poca gent del sector primari: 18 conradors, 5 hortolans, 13 bracers, 1 missatge. Dina el sector secundari trobam: 16 sabaters 10 paraires, 9 sastres, 8 teixidors, 8 velluters 7 ferrers, 5 fusters, 4 calafats, 1 mestre d’aixa, 1 courer, 2 vidriers, 2 blanquers, 1 adroguer, 1 saboner, 2 vidriers, 2 llibreters, 2 forners, 2 pastissers, 2 moliners, un picapedrer.

Hem documentat 13 mercaders, 3 doctors en dret, un en medicina, 13 cirurgians, 5 escrivans, 8 estudiants, 1 notari, 2 mestres de minyons, 1 hostaler, 1 barber, 1 torrer, 2 taverners, un traginer de garrot, 3 preveres, un missatge de la vila.

Hem trobam 9 actors i 2 actrius d’una companyia teatral de la península que feien llargues estades, venien d’estar 6 mesos a València. Dins l’àmbit artístic hi ha un pintor, un escultor i un mestre de capella (músic).

Les dones són poc nombroses, a més de les 10 criades citades, hi ha 15 fadrines, 3 casades, 9 viudes.